Neurolideratge, el nou desafiament

Vivim immersos en un món BANI, fràgil, ansiós, no lineal i incomprensible, de manera que les organitzacions d’avui i els seus líders es troben davant d’un gran repte. La nova era no ve amb un manual d’instruccions. Per això es valoren les persones que s’adapten als canvis, que donen respostes a l’entorn incert d’una forma ràpida i creativa.

El neurolideratge és una disciplina que es basa a desenvolupar destreses de lideratge conscient, entenent com funciona el cervell i aplicant processos per millorar les destreses que desitgen desenvolupar. S’ha convertit en una disciplina molt atractiva per a les organitzacions. Els quatre àmbits del desenvolupament de les competències en els quals se centra el neurolideratge són: 1.

Presa de decisions i resolució de problemes. El neurolideratge estudia com actua el còrtex prefrontal durant aquestes situacions, i aporta dades que permeten canviar de forma conscient les respostes dels líders, mitjançant l’estimulació del neurotransmissor dopamina.2. Control emocional davant de situacions d’estrès.

Gràcies a la neurociència avui sabem què són les emocions, més que la capacitat intel·lectual, el que determina el comportament d’un líder en condicions crítiques, facilitant eines per minimitzar els riscos i maximitzar les repercussions positives sota aquestes circumstàncies i controlant el neurotransmissor del cortisol.3. Col·laboració i treball en equip. Les persones interactuen entre si a través de respostes involuntàries i automàtiques.

El neurolideratge investiga el paper de les anomenades neurones mirall (les de l’aprenentatge i generació d’empatia), i ens permet conèixer com el comportament dels altres influeix en el dels directius i aplicar aquesta informació en les relacions laborals, mitjançant l’estimulació del neurotransmissor serotonina.4. Adaptació al canvi. Les persones tendim a ser reticents als canvis, per la qual cosa la neurociència aplicada al lideratge prova de revelar la relació entre el control de la ment i l’atenció cognitiva creada en el sistema límbic per aconseguir eines més eficaces en l’adaptació a nous escenaris.En els departaments de recursos humans de les empreses modernes es tendeix a establir una estratègia clarament orientada cap a dotar de competències els nous líders mitjançant un enfocament molt més orientat i alineat al neurolideratge.

Les esmentades competències de neurolideratge seran les claus per a aquest món tan complicat que estem vivint en entorns BANI i sobretot per enfrontar i afrontar i adaptar-nos molt millor a les situacions i els nous entorns tan canviants que estan succeint en els temps que ens ha tocat viure.Els neurolíders han de ser capaços de cooperar i pensar més enllà de si mateixos, amb el clar objectiu d’impulsar la transformació i innovació dins de les organitzacions. Una altra de les característiques fonamentals del neurolideratge és la capacitat d’anàlisi i de resolució de problemes.Els neurolíders que necessiten les empreses d’avui dia han de ser capaços de cooperar pensant més enllà de si mateixos, resoldre conflictes amb molta capacitat analítica i estudiar de manera objectiva i neutral cada situació.La transformació digital de les empreses és un dels grans reptes que han d’afrontar les organitzacions del segle XXI i no tots els directius estan preparats per fer-ho. La societat actual demana, cada dia més, líders capaços d’inspirar i connectar amb equips de diferents cultures i generacions, la funció de les quals és desenvolupar la intel·ligència col·lectiva i intel·ligència social dins de les organitzacions.