Lideratge humanista o simplement humanitat

En la meua investigació sobre models de lideratge que es puguin aprendre i que serveixin per assolir resultats sostenibles vaig trobar més de 60 estils documentats, però només dos contemplaven entre les seues competències els valors. Hi ha una creença molt estesa que situa el lideratge al capdavant de persones, com a definició, per conduir-les a objectius comuns.Aquesta definició és certa només en part. El lideratge no consisteix únicament a conduir o guiar persones.

Abans, ha de conduir-se a si mateix, establir les seues prioritats, els seus valors, construir el seu ADN i ser consistent amb el tipus de persona que hagi decidit ser.Quan una persona es lidera a si mateixa, els altres la seguiran. Transmetrà convicció, confiança i carisma.Hi ha quatre components bàsics de l’ADN que construeixen un o una líder:1. Integritat, un valor que dona coherència entre el que diu i el que fa.2.

Assertivitat, una competència que dona la capacitat d’agafar les regnes del seu destí, sense esperar que les coses ocorrin o se solucionin per si soles, o ho facin d’altres.3. Perseverança, una competència que els dona força i capacitat per no rendir-se, de renunciar a beneficis a curt termini per assolir resultats millors a llarg termini.4. Humanitat, una paraula que va implícita a l’ésser humà (a excepció de les psicopaties), però que com a societat estem perdent.Els últims esdeveniments internacionals són reveladors d’un canvi de paradigma social.

Som capaços de visualitzar indelebles qualsevol maltractament o homicidi i retransmetre’l per xarxes socials. S’estenen modes com la submissió química, s’atorguen més grans drets a persones que ocupen habitatges privats il·legalment que als seus propietaris, es normalitza el vandalisme urbà o incivisme, estem immunitzats davant de guerres, invasions o abusos de poder.. Tenim un context social preocupant.

No es pot normalitzar tot. Cal aprendre a respectar el bé comú, posar-nos límits. Tenim diverses generacions després de nosaltres que estan creixent entre tota aquesta normalitat.

Com serà el seu món quan siguin adults? En què ens estem convertint? Segons Spaemann, un filòsof del segle XX conegut pel seu treball en bioètica, ecologia i drets humans, ser persona és realitzar l’essència humana amb total novetat.Com a líders estem obligats a canviar les coses. Recordar qui som i transmetre-ho. És la nostra aportació a la societat.

És la nostra responsabilitat aplicar i encomanar dins i fora de les nostres organitzacions, un lideratge més humanista que mai. La creença que els líders són persones fora del que és normal és errònia. Al contrari, els líders són persones, absolutament, normals.

En tot cas, fan el seu treball d’una manera extraordinària, són autoexigents. Qualsevol persona pel fet de ser-ho té la potencialitat de convertir-se en líder.Per a això, necessita consciència i humilitat com a característiques principals, ja que els bons líders decideixen ser-ho i saben que no ho saben tot, per tant, són conscients que necessitaran el coneixement dels altres. Estan disposats a “aprendre a aprendre” i s’envolten de gent que coneixen a fons el que ells desconeixen.

El coneixement resulta, avui dia, decisiu en l’activitat empresarial i social. A més, el líder humanista és pedagog, educa els altres. El seu lideratge s’exerceix des de l’exemple constant i diari.

L’exemple, a curt i llarg, genera credibilitat i confiança.Necessitem molts d’aquests lideratges capaços d’encomanar el seu estil a tot el seu voltant, ja que si no és així, sense cap dubte, el component sociocultural actual tindrà, ben aviat, un impacte negatiu en les empreses.