El neurolideratge i la gestió empresarial

Al llarg del temps, les teories sobre el concepte de lideratge afirmaven que es tractava d’una capacitat innata de les persones, és a dir, que es naixia sent líder. Tanmateix, aquestes investigacions han anat evolucionant amb el temps i, en l’actualitat, ratifiquen que el líder no naix, sinó que es fa. D’aquí la importància de considerar que tot líder comença el seu lideratge quan es coneix a si mateix i identifica els seus talents, coneixements, habilitats i actituds i els aconsegueix potencializar en el seu desenvolupament personal i professional.El neurolideratge naix com una eina que busca entendre els processos de funcionament del cervell en el sentit més ampli i amb això optimitzar la tasca de direcció de negocis i influir positivament en l’entorn en el qual s’opera des del rol de líder empresarial.

Avui dia, ja no tan sols és convenient o important, sinó absolutament imprescindible per a qualsevol empresa d’èxit, l’adaptabilitat i l’agilitat per respondre a l’entorn canviant d’una forma òptima i adequada. Els veritables líders són els qui tenen el cervell preparat per decidir sobre la marxa, en el moment. Ja no hi ha temps per imaginar escenaris perquè la velocitat amb què canvien les circumstàncies no ho permet.

Les emocions són generades per neurotransmissors com a resposta a estímuls de l’ambient i tenen un alt impacte en els nostres comportaments.Existeix una gran varietat de neurotransmissors que activen cèl·lules motrius i generen així una àmplia gamma de comportaments. Conèixer les emocions que sentim davant de determinats estímuls pot modificar els nostres patrons de respostes. Investigacions com la del NeuroLeadership Institute conclouen que hormones com la testosterona i el cortisol tenen un alt impacte en els nivells d’agressivitat i estrès que maneja el líder.

En essència, el líder es converteix en un alquimista que pot modificar les seues emocions i les de l’equip en funció de les necessitats de l’organització, per a la qual cosa ha de desenvolupar una alta capacitat d’observació.Existeix una forta correlació entre el nivell d’estrès i l’acompliment. Diferents descobriments ratifiquen el concepte de flux, en què el nivell òptim d’acompliment es presenta quan tenim un nivell òptim d’estrès positiu, que essencialment és quan el nostre cervell segrega la quantitat correcta d’hormones de cortisol i adrenalina. La quantitat adequada de cortisol i adrenalina, juntament amb la dopamina, facilita la vinculació, l’entusiasme i la motivació per actuar i fer les coses amb eficiència.

Aquest estat és conegut com a “flow” o “estat de flux”. El paper del líder és clau per ajudar altres persones a entrar en flux i ha d’estar basat en aquestes premisses: la primera, assigni tasques i funcions no només basades en habilitats, sinó també en gustos o talents personals. La segona, assigni tasques que tinguin un nivell adequat d’exigència, però per sobre de l’acostumat.

S’ha de verificar que l’exigència sigui reptadora però realista. La tercera: assigni temps adequats per a aquestes tasques. Massa temps pot portar les persones a relaxar-se més del compte i molt poc temps les pot conduir a l’altre extrem.El neurolíder és capaç d’influir en tota mena de persones perquè entén com funciona la seua ment i com influeix en la de les altres.

Les persones que aconsegueixen dominar la ment dominaran les emocions primitives o reptilianes del cervell i comptaran amb més possibilitats d’influir en altres de manera més efectiva.La pregunta és, si el líder es fa, en base a aquestes premisses de la neurociència, estàs preparat per forjar-te en el nou líder del present?.