Quin és el teu kaizen?

ACABAT D’ESTRENAR el setembre, igual que el gener, són mesos habitualment escollits per als propòsits, temps d’inicis, moment per plantejar-se objectius, potser nous horitzons..., en definitiva, canvis. Amb el nou curs, quin és el teu kaizen? En algunes ocasions he parlat del concepte, aquesta paraula d’origen japonès formada per dos vocables: kai, canvi, i zen, a millor. Constitueix una metodologia per a la millora contínua i se’atorga a Masaaki Imai, professor japonès i fundador de Kaizen Institute.

La millora contínua pot extrapolar-se a qualsevol àrea. Quants canvis podem arribar a experimentar al llarg de la nostra vida personal o professional? I d’aquests, quants són inesperats, no buscats, i quants voluntaris, conscients i planificats? La paraula canvi per a algunes persones comporta connotacions no del tot positives al relacionar-la amb la incertesa, la por del que no coneixem, el temor davant d’allò sobre el qual no tenim control.Mentre que molts individus veuen en el canvi beneficis, creixement i oportunitat, molts d’altres ho perceben com a amenaça, troben pretextos i es resisteixen; tant és així que els motius de resistència al canvi estan estudiats i tipificats.El concepte deriva del verb canviar, implica acció, significa passar d’un estat a un altre de diferent, suposa transició, i simbolitza transformació. L’aprenentatge evolutiu està íntimament unit a qualsevol procés de canvi, ja que fins i tot d’experiències negatives en podem extreure ensenyaments que ajudaran al creixement i desenvolupament de competències.Veure una oportunitat o una amenaça davant d’un canvi dependrà en gran part de nosaltres mateixos, del nostre estil de comportament humà, del nostre locus, concepte que fa referència al que nosaltres considerem que té el control de la nostra vida.

Parlem de locus intern quan pensem que el que ens succeeix depèn de nosaltres i parlem de locus extern quan pensem que és l’entorn o “els altres” els que tenen les regnes i control de les nostres vides.Per descomptat el resultat d’un canvi dependrà molt de com s’autogestioni o gestioni el procés. No es tracta de llançar-se al buit sense paracaigudes, els canvis es planifiquen, es treballen i es monitoren. Per a la gestió del canvi existeixen diferents models, com els 8 passos de Kotter o el model ADKAR (conscienciació, desig, coneixement, habilitat i reforç).Tant pes té el canvi en l’actualitat que entre les habilitats toves o soft skills més demanades en els processos de selecció es troben: la flexibilitat i adaptació al canvi, la creativitat, la capacitat de proposar idees i accions noves, tenir una actitud oberta, positiva i curiosa.

En definitiva, veure en cada canvi una experiència, una cosa que preguntar-se, una cosa per investigar i alguna cosa per descobrir.Resistir-se als canvis és una manera d’estancar-se i de no progressar i a més pot resultar esgotador. L’autolimitació i l’autosabotatge no són bons companys de viatge si el que pretenem és continuar creixent personalment i professionalment. Michael Jordan va afirmar que “els límits, com la por, sovint són només una il·lusió”.Les nostres pors i la por dels altres que ens arriba en forma de discurs o consell actuen com a fre.

Els autosabotatges i els sabotatges del nostre entorn ens paralitzen de manera que poden guanyar el pols a l’atrevir-se a noves maneres de veure, pensar o de fer.Maribel Verdú, en una entrevista, parlava de com de paralitzant és la por: “Tot és al cap. Si t’equivoques, el món no s’enfonsa i tu has fet alguna cosa. Tens por? Doncs ho fas amb por.”