Competències clau per al lideratge

En els més de 10 anys de la nostra trajectòria d’investigació a líders referents de diferents països, hem aconseguit desenvolupar una metodologia per a la seua avaluació i desenvolupament basada en competències comunes en tots ells. A l’article d’avui els compartiré la importància, avui més que mai, de la competència de la resiliència.Tal com la defineixen Hamel i Välikangas, el desenvolupament de la resiliència organitzacional no és fàcil, però, en un entorn turbulent i inestable com l’actual, l’únic avantatge competitiu que tenen les organitzacions és la seua capacitat per reinventar el model de negoci abans que les circumstàncies els obliguin a fer-ho.Per aconseguir la resiliència estratègica, les empreses hauran de superar quatre desafiaments: el desafiament cognitiu d’eliminar la negació, la nostàlgia i l’arrogància; el desafiament estratègic d’aprendre a crear abundants experiments tàctics petits, el desafiament polític de resituar els recursos financers i humans on aquests produeixin més retorns i el desafiament ideològic d’entendre que la renovació estratègica és tan important com l’optimització.D’aquesta manera, definim el concepte de resiliència organitzacional com la competència que tenen les organitzacions per superar les ruptures del mercat disruptiu al qual s’enfronten avui dia, prenent-les com a oportunitats per generar avantatges competitius, i el concepte de resiliència estratègica com la competència que posseeixen els seus líders per no rendir-se, perseverar i davant de les dificultats, buscar sempre la part positiva que els permeti no només sortir-ne reforçats o amb un valuós aprenentatge, sinó que a més intentaran que la situació els afavoreixi.Imagino que molts de vostès al llegir aquests paràgrafs se sentiran plenament identificats amb ells, és probable que a més prenguin consciència de la seua importància per a la selecció o promoció de les persones que formen els seus equips més compromesos.Ja no es pot pensar en una organització que compti amb un sol líder que marqui el rumb i impliqui tot l’ecosistema empresarial. Són temps convulsos, amb molta competitivitat i incertesa i un mercat impredictible ple de variables incontrolables.

Tenim un entorn disruptiu que requereix la capacitat de qüestionar l’establert i plantejar solucions innovadores.Les organitzacions, per mantenir-se a la superfície, necessiten líders en tota la seua estructura, des de la base fins a la direcció general, amb l’ADN resilient per, en l’adversitat, trobar oportunitats o crear-les i que produeixin un efecte cascada al seu voltant.La resiliència es manifesta freqüentment entre subjectes que s’enfronten a situacions de risc o adversitat i els permeten aconseguir de nou el seu estat d’equilibri. És el fet de comptar amb nivells elevats de persistència i perseverança davant els moments de canvi, a causa que, com que es té de base el món actual, l’únic constant en la vida i en les organitzacions són els canvis, per això cal aprendre a viure-hi, en la seua dinàmica, i no només això, sinó que, ja que no pots canviar-los, pots intentar treure’n el màxim profit.En suma, la resiliència ens convida a mirar més enllà del que normalment veiem, a tenir la superació de l’adversitat com una cosa habitual i amb la qual cal viure. I, en un entorn impredictible com l’actual, si reconeixem les disrupcions com a elements constants, el més lògic i productiu és gaudir-ne, veure-les com si fossin reptes i aprenentatges continus, prendre’n avantatge i créixer cada dia més com a persones i com a líders.