Productivitat en l’era digital

Com definim la productivitat? Podríem dir, d’una forma genèrica, que la productivitat és la relació entre la quantitat de productes obtinguda per un sistema productiu i els recursos utilitzats per obtenir l’esmentada producció. Abans és freqüent sentir que “no és el mateix treballar que pencar”. És una frase molt castissa i que denota l’atenció a un concepte que s’ha anat deixant de banda: la productivitat.

Professionalment em dedico a explicar i implementar aquest principi que moltes empreses no tenen incorporat en el seu ADN empresarial, a través de les noves metodologies com Agile, Lean, Kanban o 6 Sigma.Per entendre la diferència posem un exemple molt senzill. Imaginin-se que un treballador es dedica a fer forats a terra i un col·lega seu, que va immediatament darrere, els tapa. Treballen vuit hores al dia.

És a dir, setze hores de feina (8 h per treballador al dia). Feina duta a terme al llarg de l’any? 3.600 hores. Feina feta? Zero.Segurament per desviació professional com a consultor sènior, em dedico a diagnosticar el valor que generen les organitzacions i, per tant, també tots els seus malbarataments.

Seguim amb exemples didàctics molt senzills: per exemple, un bar. El cambrer que, rere el taulell, es mou a tort i a dret, atabalat de feina, sol donar un servei paupèrrim. Això sí, mereix les commiseracions de tots.

“Fa més hores que un rellotge!” L’exemple dels qui fan forats i els tapen és molt representatiu: encara que treballessin deu vegades més, el resultat de la feina seria el mateix: zero.La productivitat es compon de múltiples factors. A la base de la piràmide hi ha les màquines. Importar productivitat en el sistema industrial és fàcil.

Per això els països en desenvolupament són capaços de fabricar cotxes immediatament. Aquest va ser el nostre cas als anys cinquanta. Fixin-se què poc preocupa a l’empresari muntar una fàbrica en països escassament desenvolupats.

Al contrari, la productivitat al sector serveis és molt més complicada. Afecta la formació, l’organització i les inversions que el fet exigeix: equipaments, TIC, formacions i acadèmia interna de l’empresa, etc. I aquí nosaltres fallem.

L’empresa espanyola i catalana no veu la formació, ni la transformació digital com una inversió. La productivitat requereix inversió i formació i l’empresari que consideri la formació com una despesa no sobreviurà.En general, l’empresa catalana i espanyola no creuen gaire en el fet de formar i fer competent el treballador. Prefereixen ser competitives reduint costos.

Entre aquests, els salaris. I perseguir la competitivitat reduint només els costos és un error. Cal produir més per hora treballada, també.

I a aquest principi se l’anomena productivitat empresarial en l’era digital.Algunes de les claus de la productivitat empresarial serien establir metes clares i el disseny d’un programa d’incentius. Asseguri la participació del lideratge sènior. Fomenti horaris flexiblesExemples de productivitat al nostre país? Les multinacionals, segur.

Però parlo de les pròpies del país: les cadenes de distribució. Per això fa goig entrar als seus establiments i disfrutar d’uns preus immillorables. Aquestes empreses es gasten molts diners en la formació dels empleats: com ser competents, com treballar eficientment, com utilitzar la tecnologia de manera eficaç, etcètera.

I no només això. Es dediquen també a formar els proveïdors. A explicar-los com han de fer arribar els aprovisionaments, com enllaçar la seua tecnologia amb la d’ells, etc.

I també escoltar amb empatia els seus clients, rastrejant les xarxes socials.Estàs preparat com a empresari per fer el salt i canviar aquest paradigma? Cada minut que passi o dubtis, estaràs posant en risc la supervivència de la teua empresa.