Els equips petits quasi sempre guanyen

Tots sabem que els equips petits típicament són més àgils, més flexibles i adaptables sobretot per prendre decisions més ràpid i prendre acció d’una forma més eficient i àgil que els grans equips. Això pot ser molt important en els entorns tan complexos i volàtils d’avui dia, i sobretot em refereixo a la llei de Metcalfe i l’estructura de la ment humana. La llei de Metcalfe diu que per cada temps que tu afegeixes a un nou usuari o una xarxa el nombre de connexions s’incrementa al quadrat del nombre d’usuaris.

L’estructura de la nostra ment és la que no pot realment gestionar gran nombre de relacions. Els científics com Robin Dunbar també ens han dit des de fa dècades que aproximadament només cinc persones poden tenir una relació eficient i íntimament unida i connectada per a una gestió eficaç i brillant.És per això per la qual cosa la major part de les companyies exitoses estan estructurant els seus equips en xarxes dels seus equips petits molt més enllà de les piràmides jeràrquiques. Aquestes xarxes no tenen comandaments intermedis.Però la llei de Metcalfe mostra que, quan no hi ha gestors o mànagers, els equips han de ser prou petits perquè els membres no se sobrecarreguin en comunicacions i informació supèrflua que els allunyi del focus d’èxit, i aquesta és l’única via per la qual les nostres ments poden realment manejar-lo d’una forma eficient.És aquest el motiu pel qual els equips d’esports guanyadors realment no són més grans de quinze persones, i és la raó per la qual les companyies associen el valor dels equips petits, àgils i autònoms, fora de les jerarquies i es gestionen per redefinir les indústries i convertir-se en líders de les companyies de més èxit al món.

És aquest el motiu pel qual un equip petit ràpid pot colpejar i ser molt més eficient que un equip gran i lent en qualsevol moment, orientat al focus de l’èxit sense tantes distraccions i ineficiències o desaprofitaments que comporten els grans equips de més de quinze membres. Les conseqüències de la llei de Metcalfe per a equips grans amb la introducció de tecnologia serien les següents:Disminució del temps real de treball. Un supervisor o un directiu de nivell intermedi treballa 47 hores a la setmana.

D’aquestes, dedica una mitjana de 21 hores setmanals a les reunions i onze per enviar, llegir i respondre el correu electrònic. Així que el temps real de treball es redueix a quinze hores setmanals. I això no és tot, si es dedueixen els períodes de temps de menys de vint minuts entre les reunions o mentre es revisen els mails com a “temps improductiu” – perquè és difícil començar i completar la majoria de les tasques en menys de vint minuts–, llavors la realitat és que el temps disponible per treballar sense interrupcions queda reduït a menys de 6,5 hores a la setmana.Augment d’interaccions necessàries.

Un recent estudi de CEB demostra que almenys un 60 per cent dels empleats han de consultar amb un mínim de 10 persones al dia per fer la seua feina i un 30 per cent amb almenys vint. El resultat és que les companyies ara necessiten més temps per fer coses. Per exemple, es necessita un 30 per cent més per finalitzar projectes complexos d’IT, un 50 per cent més per contractar personal i gairebé un 25 per cent més per firmar contractes amb clients.

I això s’ha produït únicament en els últims cinc anys.Més pèrdua de temps. Algunes de les tecnologies que es fan servir avui dia en els llocs de treball incentiven els treballadors a perdre temps i ser improductius, com la programació de reunions innecessàries.