Competències clau per liderar el 2023

Tal com els comentava en anteriors articles, fruit de la nostra investigació a més de 150 líders empresarials, hem pogut construir un model educatiu per competències per al desenvolupament del Lideratge executiu. S’hi evidencien almenys vint competències integrades a les quatre àrees de talent: personal, interpersonal, cognitiva i de valors. Hem parlat de l’assertivitat, la perseverança i la humilitat com a base per desenvolupar la competència de millora contínua i orientació a l’aprenentatge.Avui parlarem del control mental com a competència base per resoldre problemes en situacions d’incertesa, prendre decisions sota pressió i mantenir la calma sense oblidar-se de les prioritats, els objectius i les persones al voltant nostre.Desenvolupar aquesta competència és indispensable per permetre que, en situacions intenses, sota pressió, amb incerteses i/o tensions, puguem respirar i permetre’ns pensar, evitant així que es produeixi el que es coneix com el segrest de l’amígdala.La nostra ment té recursos associats a reaccions apreses durant milions d’anys i quan se sent amenaçada, inquieta o ofuscada per la pressió bloqueja el lòbul prefrontal, que és on s’ubica el raonament, i activa l’amígdala, el nucli de les emocions, o pitjor, ja que podria arribar a activar el cervell reptilià i aquest aniquila qualsevol raciocini.L’ésser humà està preparat per sobreviure i davant del que “percep com una amenaça” reacciona de forma sobtada i irracional.

Un exemple: qualsevol discussió fora de to i sentit, atès que no condueix a cap acord favorable per a cap de les parts.El segrest de l’amígdala es produeix quan davant una situació de tensió la nostra ment actua de forma totalment irreflexiva sense aturar-se a avaluar objectivament la situació, ja que precisament la ment està totalment embargada per emocions que li generaran sentiments que, a més, tindrà associats a comportaments erronis.Necessitem reprendre el control mental. Aquesta és una competència que requereix aprenentatge i per aconseguir-ho, com tot assoliment, es comença per un pas: adonar-se’n, prendre consciència de la seua realitat.Hi ha mecanismes que poden ajudar-nos. El primer és tenir clars els nostres objectius, o el principi d’utilitat.

És a dir, abans de respondre, actuar o prendre una decisió, recordar-los i valorar si aquesta ens aporta utilitat o ens atansarà als nostres objectius.El segon, directament relacionat amb el primer, és avaluar els resultats de la nostra reacció abans d’iniciar-la. És a dir, preguntar-nos què hi obtindrem i si això és o no positiu per a nosaltres.El tercer és una conseqüència dels dos anteriors. Si realitzem aquests dos passos cada vegada que ens enfrontem a decisions difícils o sota pressió, alliberem l’amígdala del seu segrest, perquè obliguem el nostre cervell a pensar, a realitzar valoracions cognitives per a les quals hem d’utilitzar el còrtex prefrontal, on s’ubica el raonament, per la qual cosa desviem l’atenció del cervell cap a la raó, obligant-lo a sortir de la zona irracional.

De manera que la nostra reacció ja no serà descontrolada, poc útil i segurament equivocada, sinó que serà fruit de la nostra experiència, aprenentatge, coneixement i avaluació objectiva. Una altra conseqüència que d’aquesta pràctica es deriva és el desaprenentatge i reaprenentatge. És a dir, que estarem enfortint el nostre control mental generant nous recursos cognitius, processos mentals i incrementant la nostra eficiència, de manera que, a curt termini, ja serem molt més intel·ligents.