Neurolideratge femení

tothom sap que des d’un punt de vista antropològic homes i dones som diferents. Quant al cervell, segons ens han ensenyat, també. Ambdós tenim dos hemisferis.

A l’esquerre, que és objectiu, es realitzen, entre d’altres, les funcions de llenguatge, de raonament o lògica i la matemàtica. La manera de resoldre o pensar d’aquest hemisferi és lineal, seqüencial, una informació rere l’altra, de forma planificada. Per aquesta raó, es tracta d’un hemisferi científic i la seua capacitat principal és la de síntesi.

I l’hemisferi dret, que és subjectiu. En aquest es realitzen, entre d’altres, funcions relacionades amb l’art, les emocions, habilitats artístiques i musicals, orientació espacial i memòria visual (per exemple, per reconèixer els rostres). La manera de resoldre o pensar és holística (global).

La capacitat predominant, per tant, és la d’anàlisi.Dit això, parlarem de la coneguda lateralitat cerebral. Aquesta fa referència a l’especialització del cervell en un determinat hemisferi, que condiciona la nostra destresa de forma gairebé genètica. Això no és del tot cert, perquè el cervell, gràcies a la plasticitat cerebral, permet que, en vida, especialitzem un hemisferi a voluntat pròpia.

En aquest sentit, històricament s’han assignat a l’home funcions cerebrals més relacionades amb l’hemisferi esquerre i a la dona amb el dret. Per això, es dedueix que la dona és multitasca (per la seua lateralitat dreta amb pensament holístic), ja que el seu cervell pot tenir operatives diferents zones alhora. És a dir, pot estar revisant la documentació per a una reunió propera, pensant en alguna cosa que li ha ocorregut aquell mateix matí i planificant alguna sortida afterwork.

Part de tota aquesta informació són estereotips apresos que han condicionat les nostres formes d’interacció social, processos de decisions, aprenentatge, desenvolupament intel·lectual i com a líders. Una investigació duta a terme per diversos grups de científics socials dels EUA ha demostrat que el baix rendiment no significa necessàriament que no tinguem capacitat, sinó que més aviat podria deure’s a la nostra consciència dels estereotips que d’altres tenen sobre nosaltres i sobre el grup del qual formem part. A més, aquesta investigació no només posa de manifest com els estereotips apresos condicionen la nostra conducta individual i en el grup, sinó també com podem canviar-los.Aquesta investigació ens pot ajudar a identificar les maneres de reaccionar davant dels prejudicis i estereotips que d’altres tenen de nosaltres capaços de fomentar el fracàs, per no desaprofitar el talent i potencial de les persones, ja que també poden estimular el rendiment d’una persona o grup i servir d’eina per promoure el progrés social.Si, a l’escola, algun professor o professora o fins i tot els nostres pares ens haguessin dit que no servíem per a les matemàtiques, ens ho hauríem cregut i poc d’aquestes hauríem après.

Al contrari, si ens haguessin dit que podíem ser excel·lents en matemàtiques, ens haurien condicionat a l’esforç per aprendre’n al màxim.Els ha passat res de similar? Probablement sí, i estaran d’acord en com poden a condicionar el nostre aprenentatge estereotips ancorats al cervell que no són certs, totalment infundats i que, en aspectes com el gènere, són limitadors del seu potencial.L’equip encapçalat per Sian L. Beilock, de la Universitat de Chicago, ressenyava que, si a les estudiants femenines se’ls informa de l’estereotip que els homes estan més ben capacitats per a les matemàtiques que les dones, tendeixen a rendir pitjor en tasques matemàtiques complexes que si no coneguessin l’estereotip.En conclusió, que ningú et digui el que ets o no capaç d’aprendre. Només tu pots posar límits al desenvolupament del teu talent.