Intel·ligència humana o més IA?

Des del Renaixement, gairebé tots els moviments filosòfics i culturals han ponderat el rol del pensament humà i el significat de les capacitats mentals com a úniques dels éssers humans. Aquesta afirmació no preval avui dia. Plató deia que ell es considerava intel·ligent perquè era conscient de la seua pròpia ignorància.

Niccolo Machiavelli, Leonardo da Vinci i Thomas Moore van considerar les capacitats humanes de la raó i de la creativitat com a forces capaces de controlar i de refer el món. Encara que el test de Binet es va fer servir originalment per descobrir les falles de la intel·ligència dels estudiants, aviat es va fer servir als Estats Units per classificar els alumnes com a més o menys capaços de tenir bons resultats a l’escola. Prenent com a mitjana el 100, un estudiant que assoleixi 131 seria col·locat en programa per a alumnes superdotats, mentre que un alumne amb una qualificació de 81 podria ser col·locat en una escola d’educació especial.

Encara que es van tenir algunes objeccions en etiquetar els alumnes pels resultats d’un examen, el test d’intel·ligència (CI) es va convertir així en un estàndard nacional, i gradualment mundial. És així com va sorgir el concepte d’intel·ligència. Encara que, és suficient aquesta definició? Amb aquest sistema d’avaluació, tindria idèntica implicació obtenir la mateixa qualificació d’intel·ligència per a qualsevol persona.

És aquí on entrem a parlar d’un concepte molt més ampli que la intel·ligència: el talent. El talent pot definir-se com la capacitat que es té per a un acompliment excel·lent en una o diverses àrees. Així s’evidencia que el talent per la plasticitat del cervell es pot estimular a través de l’aprenentatge acadèmic, professional, vivencial i personal, fet fonamental que provocarà diversos canvis estructurals, mentals i neurològics, constants, importants i permanents.D’altra banda, la intel·ligència artificial compta amb l’enorme capacitat dels algoritmes per detectar aquest talent obrint el ventall amb la informació disponible sobre la idoneïtat de candidats per a un lloc de treball, partint de les etiquetes de selecció definides per l’empresa, fet que li permet incloure professionals que no eren al seu abast.Aquesta magnitud de la intel·ligència artificial ve donada per la seua capacitat per al tractament massiu de dades que li permeten analitzar una quantitat ingent d’informació, establir patrons i en la seua aplicació per al talent, dibuixar perfils, en un tres i no res.

Així, algunes empreses utilitzen aquestes potents eines per avaluar la idoneïtat dels candidats per a un lloc o altres decisions sobre la plantilla com salaris, promocions o assignació d’equips, basant-se en avaluacions de competències professionals, de rendiment i de capacitats emocionals.Aleshores, si l’ésser humà té la capacitat de desenvolupar el seu talent i la intel·ligència artificial pot detectar-lo, fins i tot avaluar-lo i potenciar-lo, no hauríem d’anar de la mà?Precisament una de les competències de lideratge determinants per a l’èxit és saber-se envoltar de persones amb un talent extraordinari per a l’acompliment de la seua funció i l’altra és l’eficiència, que en el context actual ve determinada pel desenvolupament de competències 4.0 per al coneixement i utilització d’eines que li permetin enfocar-se en aquelles activitats en les quals tingui més competència, delegant a aquestes eines tota tasca susceptible d’automatitzar-se.Aleshores, com a líders, no hauríem de posar al nostre servei a la intel·ligència artificial perquè nosaltres, les nostres empreses i el talent dels nostres equips assoleixin els seus màxims resultats?.