El lideratge de Juli Cèsar no és tan llunyà

Us proposo aturar-vos un moment per revisar el que va fer Gai Juli Cèsar fa 2000 anys. Em crida l’atenció el seu lideratge, més enllà de les guerres que va iniciar o la crueltat que va fer servir, perquè va haver de guiar, motivar, ser flexible, calcular, arriscar i obtenir resultats amb els mitjans que tenia, que no sempre van ser abundants.En primer lloc, sempre va tenir visió estratègica, tenia una idea precisa d’on volia arribar. Malgrat que aquest lloc fos el poder sobre la Roma republicana, el que va fer és un exemple perquè va haver d’aconseguir càrrec rere càrrec en eleccions disputades i sense els diners que tenien els seus rivals, va haver de convèncer, va haver de connectar amb els seus possibles partidaris i que entenguessin el que ell necessitava i el que estava disposat a fer.Va tenir flexibilitat, es va adaptar i va maniobrar en molts moments de la seua vida, alguns dels quals adversos. Potser va ser una persona adaptable per haver-se criat al barri més humil de la Roma d’aquell temps, o perquè durant mitja vida, abans de saquejar Hispània i Gàl·lia, va haver d’aconseguir finançament per a totes les eleccions a què s’havia de presentar. I pel que fa a les seues campanyes militars, la flexibilitat que tenia el va fer vèncer enemics que disposaven de més homes o més naus, i en una llista limitada tindríem Ariovist, Vercingètorix, Ptolemeu XIII, els trèveris, els helvecis, Pompeu, i els seus partidaris a l’Àfrica i Hispània.Respecte a intel·ligència emocional, Cèsar entaulava relacions polítiques o d’amistat, buscava resoldre conflictes, i deixava fer als seus subordinats. Tot això convertia el seu entorn en un lloc en el qual es podia estar i treballar. Comprenia i entenia els altres, i per això sempre se’l va considerar un seductor, és a dir, va conèixer i va mantenir gent molt competent al seu voltant i suport estable en els vaivens polítics que va experimentar.D’altra banda, una cosa que no va delegar va ser comunicar el que feia i transmetre per què i com ho feia. A més de conquerir territoris i derrotar enemics de Roma, va explicar a la classe política i al poble romà les circumstàncies dels seus actes, malgrat que fos per justificar les seues batalles i per promocionar-se políticament.No hi ha lideratge efectiu sense decisions encertades. Tot i que Cèsar va ser atrevit i decidit, avaluava les informacions que li arribaven, i els possibles riscos i beneficis dels seus moviments, que eren més ràpids que els dels oponents. Encara que va tenir amants i riqueses, mai va deixar que el distraguessin, els seus actes no van estar marcats pels seus gustos o les seues debilitats.Tampoc no existeix lideratge sense motivar qui tens al costat. Cèsar solia motivar amb el seu exemple i amb la seua proximitat, també amb els seus diners o els seus nomenaments polítics. Dominava el contacte proper i això li va servir per aconseguir partidaris, i que a més fossin fidels.Per descomptat, qui lidera no és perfecte i comet errors. És llegendari l’error de càlcul de Cèsar a l’assistir al Senat quan sabia que hi havia una conspiració en contra seu. Recordem l’històric “Ull amb els idus de març!” i les 23 punyalades que li van assestar. Però a diferència de Cèsar, podem equivocar-nos i aixecar-nos i continuar contribuint a l’avenç o a l’èxit del nostre grup.