Ni I, ni A

Per primer cop a la història de la humanitat, una revolució tecnològica està en mans d’empreses privades que competeixen entre elles i no expliquen els processos que utilitzen. No són transparents. Parlem de la IA, de la Intel·ligència Artificial. Tots, d’una manera o altra, l’usem si tenim un aparell connectat a internet a les mans. La IA, però, no és neutral; som els humans qui generem els algoritmes, les dades i la informació que fa servir i, per tant, en reflecteix i reprodueix els prejudicis. Té biaixos.La Intel·ligència Artificial forma part de les nostres vides sense que en siguem del tot conscients. Ens diu quines pel·lícules mirar, quina música escoltar o quin producte comprarem segons la informació que li hem donat. També ens mostra una publicitat determinada a les xarxes socials i ens suggereix a qui hem de seguir en funció del contingut que aquest usuari publica. Els algoritmes molts cops decideixen per nosaltres i generen bombolles informatives que afavoreixen la confirmació de les nostres pròpies creences, i també poden alimentar una espiral de desinformació. Notícies falses, teories de la conspiració, incitació a l’odi...Vindria a ser com quan malpenses d’alguna cosa i ningú del teu entorn et fa d’advocat del diable, tot el contrari, et va dient que sí a tot, i llavors et vas carregant d’unes raons que potser estan fonamentades en un error. La desinformació pot tenir conseqüències personals i també socials. L’antídot per a tot plegat és l’educació mediàtica. Dotar les persones d’habilitats crítiques que ens permetin discernir entre la informació fiable i la desinformació. No n’hi ha prou amb fer tallers o conferències als centres educatius. L’educació mediàtica és necessària per a tothom si volem una societat més justa, i aquí els mitjans de comunicació tenen un paper crucial per contribuir a contrarestar la desinformació i ser referents en veracitat i rigorositat. Es considera que els pares de la IA són McCarthy i Minsky quan als anys 50 van crear un laboratori amb aquest nom a Massachusetts. Tot i això, el primer cas d’IA es remunta al 1770 amb el programa d’escacs The Turk, que feia creure a tothom que era autònom, però en realitat era controlat per un home amagat. Ni I, ni A.