Massa lent

Torna a ser 8 de març, Dia Internacional de les Dones, i encara hem de parlar de les diferències que hi ha entre homes i dones. Que si patim més violència, que si cobrem menys diners, que si tenim més càrrega domèstica, que si ocupem menys llocs directius… I en l’àmbit de les ràdios de proximitat, quantes dones hi ha directores? Segons les dades del 2n Llibre Blanc de la Ràdio Local de Catalunya de la Federació de Ràdios Locals (FMCLCat) la igualtat avança, sí, però a pas lent. Massa lent. Només el 32,9% de les emissores de proximitat són dirigides per dones. No arriba ni a la meitat. El perquè és difícil de saber, però fàcil d’intuir… No és pas perquè no n’hi hagi de preparades, però el sostre de vidre encara és ben present. Com sempre les dades es poden llegir de moltes maneres. Si ho mirem amb optimisme, en municipis petits i mitjans hi ha gairebé paritat. En localitats de 5.001 a 10.000 habitants, el nombre de dones directores és del 46%, mentre que en poblacions de 10.001 a 20.000 habitants, el percentatge arriba al 48,3%.

Però a mesura que els municipis creixen, el percentatge baixa. En ciutats de més de 100.000 habitants només un 18,2% de dones dirigeixen una emissora. Com més gran és l’estructura, més difícil sembla que una dona n’ocupi la direcció. Sembla que encara avui el lideratge femení no es percep de la mateixa manera. Potser és perquè la conciliació segueix sent una assignatura pendent o perquè hi ha inèrcies difícils de trencar. Segurament és per tot plegat…

Aquestes dades estan recollides el 2024, abans que per primera vegada, una dona, Georgina Ferri, entrés a dirigir Betevé, la ràdio i televisió pública de Barcelona. La ràdio de proximitat és, i ha estat sempre, una eina de cohesió, una mostra de la comunitat a qui serveix. Però, com pot ser realment representativa si la veu femenina encara està en minoria a les direccions de les ràdios de proximitat? La igualtat no pot ser només un discurs de paraules buides que llegeixen els polítics el 8M, o que posen a les seves xarxes socials les empreses amb un fons de color lila. Hauria de ser una realitat efectiva en els espais de poder i de presa de decisions de tots els àmbits, i en els mitjans de comunicació, encara més.