Mariola horitzó 2021

Em semblen molt importants les formes en què els individus i els grups perceben l’exclusió a la ciutat. Les converses amb adolescents de la Mariola, amb treballadors socials, amb professors dels centres educatius, amb joves-adults que s’han instal·lat als nous habitatges de la zona de Gardeny i alguns passeigs pel barri, ens mostren una realitat, especialment colpejada per la crisi, que ve a multiplicar problemes ja existents, produïts per dinàmiques continuades de segregació i degradació.

Els veïns de la Mariola han mostrat les seves queixes i les seves propostes en el fet que un habitatge és un bé d’ús, i per tant, per què no arribar a acords entre persones amb dificultats d’accés a l’habitatge i propietaris amb cases que necessiten persones que les mantinguin? Encara més quan una part de la ciutat amb cases o pisos buits, pel fet que estan en mal estat, o no es poden llogar ni vendre perquè el barri ha perdut atractiu per comptar amb una part dels veïns vivint en la marginalitat, i alguns carrers amb problemes de desordre i brutícia.

Es fa imprescindible la complementació dinamitzadora de la comunitat amb la implicació de veïns, associacions, comerciants i administracions.

Sóc conscient que regenerar el barri i recuperar l’orgull de pertànyer a la Mariola és una feina majúscula. Una feina en un entorn de precarietat econòmica, desconfiança, xarxes febles i dificultats de convivència. Però possible, si continuem posant l’ajuntament al servei dels veïns.

Una ciutat es construeix des dels carrers i els barris. Els espais verds com ara jardins comunitaris o parcs contribueixen a l’enfortiment no només en l’àmbit individual, sinó també a escala comunitària.

Els llocs segurs són espais pedagògics que permeten els residents marginats rebre suport, recuperar records, i reconstruir una identitat individual i col·lectiva positiva després de molts anys de decadència i abandonament.

Comparteixo el lligam emocional, la impaciència i les queixes veïnals per tornar la vida als carrers, que els permeti viure o treballar al barri i fent que a la gent li vingui de gust passejar-hi, sense que deixi mai de banda la seva identitat pròpia.