Voler tenir la raó

Com si la política fos un joc de bons i dolents, alguns grups polítics i plataformes consideren el municipalisme com l’àmbit d’actuació ideal per iniciar el procés de transformació a través de la desobediència cap al seu model de societat alternativa assembleària i sense classes. Oblidant que la desobediència civil s’ha caracteritzat sempre per la no-violència.

Thoreau va lluitar contra l’esclavisme, que feia que una sisena part de la societat americana fossin esclaus. Gandhi va lluitar per aconseguir que els britànics tornessin la independència a l’Índia i deixessin d’oprimir els seus ciutadans. I Martin Luther King va donar la seva vida combatent per la segregació racial, que mantenia els negres en un nivell social inferior als blancs en desenes d’estats americans. Líders exemplars que van desobeir lleis injustes.

Els ciutadans sempre volem una ciutat millor, que sigui accessible, propera, segura. Una ciutat de serveis al nostre servei. Però, per a la construcció col·lectiva d’aquesta ciutat, es necessita un marc d’elemental respecte i tolerància envers les visions dels altres. No podem imposar el nostre criteri oblidant que no ho sabem tot. De fet, quan adquirim maduresa i humilitat, descobrim que tothom ens pot ensenyar alguna cosa. Només cal que ens proposem escoltar de veritat, sense jutjar, i que siguem capaços d’acceptar les opinions dels altres, tan legítimes com les nostres.

En realitat, hi ha tantes veritats com persones hi ha al món, i la raó és un veritable objecte de desig que tothom volem tenir. Si pensem que tenim lleis injustes, és millor mirar de convèncer la majoria d’esmenar-les, perquè siguin substituïdes o modificades, però obeir-les.

La desobediència civil és un crit que cerca avisar de les injustícies que s’estan cometent o de la democràcia que s’està perdent, en un afany de buscar que la legalitat estigui més a prop de la legitimitat per deixar un país millor per als que ens segueixen. Però mirar de convèncer l’altre amb una conducta violenta, agressiva, amb crits i insults i sense valorar ni respectar els seus raonaments no és desobediència civil, és simplement incapacitat d’assumir que les coses no són com ells desitgen, estupidesa o sociopatia.