Atrevir-se a escoltar

Els ciutadans pensem diferent i, a l’hora d’escollir un projecte de ciutat, gairebé és inevitable que es produeixin discrepàncies. Però als que amb el deure de governar hem pres decisions, ens queda la certesa d’haver escoltat, no en un exercici misericordiós, ni com una cortesia, sinó perquè creiem que és un element fonamental perquè hi hagi realment diàleg. S’insisteix en la falta d’olfacte polític, com una rèmora per a l’exercici públic, però no ho és menys la falta o la pèrdua de l’art, del do, del valor de l’escolta.

Sóc del parer que del futur com a regidors n’hauria de dependre en gran mesura la capacitat que tinguem d’escoltar-nos per generar acords entre i amb tothom. Els càrrecs electes hem d’adequar els nostres comportaments a unes pautes que ens comprometin amb una manera respectuosa de fer política. Rendint comptes i assumint els errors. Fent debats polítics on els comportaments públics i els comportaments privats siguin coherents. Sense entrar en desqualificacions personals que res tenen a veure amb política municipal.

Lleida es mereix una manera autoexigent i sensible de fer política, que sàpiga escoltar. La persecució d’un objectiu polític no pot assumir qualsevol estratègia o comportament. Mai el fi justificarà els mitjans, i un codi ètic no és un florer de normes, sinó un instrument de millora de la gestió pública des de la integritat, la transparència, l’honestedat i l’exemplaritat.

Els regidors que governem a la Paeria hem escoltat de l’oposició fins i tot el que no diuen, no arriben a dir, o no poden dir, i ho hem fet sempre amb respecte. Una via, no pas la més fàcil ni rendible electoralment, sinó al nostre entendre la més correcta, més ètica i més beneficiosa per al conjunt de la ciutat.

Cal sentir per entendre, però és imprescindible escoltar per comprendre. Desconec l’existència d’una malaltia de l’oïda que afecti la persona i el predisposi a desarticular l’escolta si no pot fer un ús interessat de què es parla. Lamentablement diria que qui no escolta perquè no pot imposar la seva veu, i tan sols sembla satisfet amb el profit propi, o amb el perjudici de l’altre no està malalt. Actua amb malícia i de mala fe.