Sociòpates incurables

La psiquiatra i psicoanalista Marie-France Hirigoyen assegura que per triomfar en la vida cal ser un bon manipulador. En el seu assaig L’abús de la feblesa relaciona els mecanismes de mobilitat social amb la coacció i la seducció, induint-nos a pensar que els sociòpates són l’engranatge que fa girar el món contemporani.

Segons un bon amic especialista en psicopatia, els sociòpates, maquiavels i narcisistes menteixen sense problemes i poden dir les coses més falses mirant als ulls, controlant qualsevol senyal corporal que els delati, perquè el que realment els excita és enganyar i manipular. La seva falta de remordiments i l’egocentrisme que els caracteritza juntament amb una certa incapacitat per adaptar-se a les normes socials, els fa creure que la resta estem aquí per adaptar-nos a les seves necessitats. Malgrat ser conscients que estan fent mal no se’n culpen perquè no se saben posar en el lloc de ningú.

Sóc del parer que la política és complexa perquè és la confluència de moltes realitats, de moltes visions d’una ciutat amb l’ús de la paraula, del diàleg raonat i la discussió argumentada.

Penso que la manipulació no respon mai a l’interès col·lectiu, i no entenc qui ho planteja tot com un enfrontament continuat entre partits, sigui un debat, sigui un pacte, ni qui dramatitza fins a l’extrem qualsevol situació. Això és espectacle, però no és realitat i l’interès en la política municipal no hauria de refugiar-se en la crispació ni en la tensió permanent sense motiu.

En la nostra ciutat ens cal menys narcisisme i una mica més de calma en les reaccions i, sobretot, reflexió argumentada per debatre i mantenir la política en l’espai de la realitat. Lluny de la política espectacle, on alguns polítics amb tendències sociòpates acaben parlant i actuant en clau de titulars, en l’acollida que li dispensaran els mitjans de comunicació, oblidant que, malgrat el poder dels mitjans en la societat moderna, aquests són precisament mitjans, no destinataris finals.

Deia Jean Cocteau que un got de vi mig buit és també un got mig ple, però que una mentida a mitges de cap manera suposa una mitja veritat.