Polítics oportunistes

En política no hi ha res que sigui gratuït, tot té un cost o una finalitat. Cada regidor conscient de la importància de les paraules i els gestos té un determinat estil, una determinada manera de dir les coses, a la vegada que una temàtica preferida. Considero que les opinions són lliures, però això no vol dir exemptes d’obligacions, especialment quan es parla de temes sensibles.

El saber convencional del sentit comú posa alguns requisits per opinar sobre alguna qüestió. D’entrada, el coneixement del tema, almenys en línies generals (no cal un coneixement erudit), d’altra banda, tenir opinió pròpia, i finalment, imparcialitat sobre la qüestió concreta. El que justifica l’expressió d’opinions, precisament, és la seva desvinculació de tot partidisme. Òbviament, això no és incompatible amb l’afirmació de preferències o de crítiques, però allò que les fa interessants i les legitima és precisament l’objectivitat de la persona que les fa.

Val la pena dir que les afirmacions d’algun regidor i regidora sobre el Cementiri de la nostra ciutat sense documentar-se prèviament i no saber que el decret d’alcaldia no contempla enderrocar les centenàries parets perimetrals del departament de Santa Cecília, o que el projecte ja preveu conservar la façana composta de 51 columnes, fust, capitells i arquitraus amb les seves respectives arcades, és poc rigorós.

Parlar dels costos de reconstrucció sense veure els informes que la fa tècnicament inviable, per les greus patologies i pèrdua d’estabilitat per la ruptura de la capacitat sustentant dels elements constructius (any 1844), és poc rigorós. Per cert, l’ajuntament de Lleida és dels pocs ajuntaments del país que mai hi ha inclòs una taxa fiscal per a manteniment o conservació del cementiri.

Així doncs, tot i que la mentida en política és tan vella com el cavall de Troia, entenc que si es vol guanyar algun dia l’alcaldia de Lleida, fa falta bastant més que ser militant d’idees diverses, veure sempre l’ampolla mig plena, o dir ser un lleidatà de soca-rel, inquiet, entusiasta i amb un punt d’exigència que sempre el fa estar connectat a tot el que l’envolta. Fa falta conèixer i saber usar les paraules amb rigor. Fa falta tenir credibilitat.