NOTES AL MARGE
Mala sort o injustícia
Les persones treballadores temporeres han començat a arribar a la ciutat de Lleida per a la campanya de la fruita dolça. Persones que en molts casos recorren milers de quilòmetres enllaçant les diferents campanyes de la recollida de la fruita, a la verema, a l’oliva o als cítrics, canviant de casa segons apareix una nova oportunitat de treball. Alguns hi arriben després d’haver viscut experiències traumàtiques per les dificultats a trobar treball, acceptant jornades més llargues, salaris més baixos, carència de drets laborals, etc. Treballadors del sector primari que són, en realitat, els que creen béns perquè tots puguem alimentar-nos i viure.
Des de l’Ajuntament de Lleida es dóna suport al programa d’acollida integral que continua millorant gràcies a la tasca dels professionals i voluntariat de la xarxa d’entitats que hi participa, a la pressió sindical i a les inspeccions de treball. Amb noves accions adreçades al sector empresarial. Amb punts d’informació i orientació sociolaboral per observar contractes, sous, condicions d’allotjament, etc. Així mateix, amb el suport de mediadors culturals i educadors d’entorn es potencia la participació de les persones temporeres en activitats interculturals, esportives i lúdiques.
Tot i que la majoria dels agricultors fan bé la seva feina, contracten, donen allotjament i paguen d’acord al conveni. En l’àmbit de la contractació de temporers, hi ha buits legals i gent que s’aprofita dels més vulnerables. Alguns jornalers són contractats a través d’empreses, que no compleixen la legislació existent, o intermediaris informals que s’embutxaquen diners per fer d’enllaç entre els pagesos i les persones que busquen feina. Oblidant que el respecte a la dignitat del treballador hauria de ser el més important i el primer criteri per organitzar el treball.
Amb constància i esforç he tingut la immensa sort durant tota la meva vida d’un treball estable, i un sou digne, a més de treballar en allò que m’agrada. Tenir mala sort ens pot fer patir temporalment una situació de pobresa que ens condemni a la dependència dels serveis socials, però seria a més molt injust que aquesta qüestió atzarosa ens condemnés a una falta de respecte i a un tracte indigne.