Les pseudociències

En medicina, la pràctica de teràpies complementàries no és nova. Però existeix cada dia més preocupació en àmbits professionals, en relació a l’augment de l’oferta de teràpies alternatives i pseudociències, sense cap evidència de la seva eficàcia, entorn de les malalties i especialment amb el càncer, per les conseqüències que això pot tenir en la salut dels pacients i les falses expectatives que els generen.

Davant d’un diagnòstic de càncer, els pacients busquen respostes relatives a la seva malaltia. L’oferta d’informació és abundant, però massa sovint poc rigorosa o, fins i tot, enganyosa.

Molts d’aquests tractaments no convencionals tenen una naturalesa pseudocientífica. Inclouen mètodes diagnòstics i curatius de suposada validesa demostrada per estudis no reglats, inspirats en mètodes màgics o tradicionals, com la imposició de mans, les propietats desconegudes de l’aigua, la suposada acció de fenòmens quàntics, el valor terapèutic de presumptes energies de la naturalesa o les dietes que curen alcalinitzant el pH corporal.

S’han descrit tractaments alternatius de caràcter pseudocientífic que han produït complicacions greus, fins i tot mortals.

Amb tot i això, el perill més gran per a la salut dels pacients passa quan, confiant en un mètode ineficaç, per diverses raons, que van des de la simple candidesa sobre la veritable naturalesa de la ciència i el mètode científic, fins a un engany deliberat per obtenir beneficis econòmics o altres, renuncien a mesures més efectives, com un tractament mèdic d’eficàcia demostrada.

El metge, en el procés d’atenció al pacient oncològic, s’ha de preocupar tant de l’efectivitat com de l’afectivitat, i fer-se mereixedor de la confiança del pacient, per evitar que l’entorn directe i indirecte d’aquest, amb bona voluntat, per desesperació o per ignorància, aporti, des de la inexperiència, alternatives a les plantejades pel seu equip mèdic tot i que en molts d’aquests processos, la indicació terapèutica curativa consistirà en l’aplicació de tractaments complexos, sovint agressius i amb necessitats de cures pal·liatives des de l’inici.