Vénen temps d'urnes

Més enllà de la idea independentista, que no discuteixo i respecto, ja que els sentiments són lliures i cadascú pot aspirar al que vulgui, el que no veig clar és com s’estan fent les coses, en aquest procés que des de fa cinc anys gira i gira, consumint energies, monopolitzant debats, i malbaratant recursos públics que sufraguem tots.

D’entrada l’ANC i l’Òmnium Cultural es representen a si mateixos i no al poble de Catalunya. La representació política dels ciutadans és al Parlament. On els partits independentistes han estat incapaços de generar empatia amb la gent que pensa de diferent manera. Convertint l’actiu més important del nostre País, que és la seva diversitat, en un passiu, que simplifica el discurs en blanc o negre. On el que defensa matisos grisos no entra i està perdut.

Si bé tot ha estat un error per les dues parts. Voldria recordar que el procés independentista no està contrastat electoralment, i repetir que la culpa sempre és de tothom menys nostra, que ho fem tot collonut, és una ficció.

S’ha tapat l’autocrítica amb els sentiments, i gent que se’ls va escoltar guiats més pels sentiments que per la raó, tenen ara una certa angoixa, perquè s’adonen que en un estat democràtic, és a partir del respecte a les lleis que es canvien les lleis i veuen que el seu projecte de vida i el dels seus fills potser seria pitjor. És evident que l’actitud de Madrid ha afavorit tot això, però crec que aquest temps de creure que es fa por a algú s’acaba perquè això no dóna més de si.

En resum, no sé, sincerament, si el procés està abocat al fracàs o no. Però amb alguns dels valors que avui es difonen des de sectors del Parlament de Catalunya de desobediència, declaració unilateral, de no complir sentències, discursos de victimisme o frases com que la democràcia està per sobre de la llei, em sembla impossible.

Vaig créixer sentint dir al meu pare la importància de poder votar. Vénen temps d’urnes, que posaran cadascú en el seu lloc. Poden servir per traslladar el poder que estava al centre a l’esquerra. Però a la fi, la raó no la donaran les urnes sinó el temps. Les urnes són el fruit d’un estat d’ànim en un dia determinat i veurem com el temps explicarà tot aquest procés.