NOTES AL MARGE
Dona jove socialista
Per a molts ciutadans la política s’ha convertit en un espectacle on predomina el pensament únic i falta autocrítica, respecte i sinceritat. Creuen que si pertanys a un partit, perds una part de la teva llibertat personal, deixes de ser tu per ser el que vol el partit, perdent naturalitat i per tant, credibilitat. Justament allò que més reclamem la ciutadania als polítics.
Però no sempre això és cert. Ella no ho recordarà però, una de les coses que més em va sobtar quan vaig conèixer la Montse va ser la seva capacitat i dignitat defensant el significat de la paraula normalitat quan el seu físic era present en comentaris d’uns polítics. Això la va irritar, no es va tallar i els va deixar retratats dient que eren l’esforç, el rigor o la professionalitat les coses que valen. No el color dels cabells, si duia talons o ratlla d’ulls i rímel.
La Montse Mínguez que conec, era i és una jove dona del PSC apassionada de la política. Una universitària mare de dos fills, afectuosa, divertida i propera. Amb experiència en política municipal i a la qual no he vist mai abandonar quan les coses s’han posat difícils. Un bon còctel d’ingredients per un moment en què altres partits només transmeten improvisació i per als que menys la presó o que els toquin la butxaca tot és ficció.
Parlar des de l’amistat per ajudar-la a aconseguir l’èxit és parlar de capacitats d’aquesta dona jove socialista per retornar a tota la societat catalana els seus drets i la seva dignitat de viure en democràcia. Explicant que política no és dogmatisme ni és servilisme, que no cal cridar, que escoltar és més que parlar, que es poden reconèixer encerts dels rivals i buscar acords amb tothom perquè construir és millor que destruir. Valors que molts ciutadans, que no estem entregats a cap partit, desitgem.
Pensar que els mateixos que no paren d’atorgar credencials de patriotisme sense explicar com i en quins terminis volen construir la seva República tornin a ser candidats, em sembla una presa de pèl. Les eleccions permetran comptar-nos i escollir, els i les nostres representants. Dones i homes en els quals puguem creure. Ja n’hi ha prou d’haver d’interpretar el futur amb les 78 cartes del Tarot o mirant-nos els pòsits del cafè.