No ha pogut ser

Tothom té dret d’intentar crear el clima públic que creu que posa les coses més fàcils al seu partit, o al seu projecte de nació, i evidentment, cadascú s’alegra d’allò que vol o d’allò que pot. Abans-d’ahir, des de les urnes democràtiques, la voluntat popular d’una minoria de ciutadans, ha dit sí a la independència en escons al parlament. Mai tanta gent havíem anat a votar a Catalunya com aquest dijous, i considero que aquesta vegada no s’ha complert l’aforisme que diu que “la política és l’art de fer possible allò que és necessari”.

Una de les principals febleses, de l’independentisme català ha estat i és la seva negació de la realitat i les mentides que han fabricat a partir d’aquesta negació. Però negar l’existència de la Constitució i al conjunt del poble espanyol tirar-li la culpa de tots els problemes s’ha demostrat que no era una estratègia perdedora.

Creia que era l’hora que Catalunya reparés les ferides de la divisió, i els independentistes despertessin de la seva fantasia. Que era hora que ens uníssim com un sol poble fent de l’habitatge, la cultura, la salut... drets per a tothom, no mercaderies ni privilegis. Hora de tenir un país on l’educació fos garantia per a la igualtat d’oportunitats i la llengua transmissora de cultura i saber en igualtat, convivència i respecte. Però no ha pogut ser.

Massa ciutadans no han cregut que des de fa mesos, molta gent en aquest país ha patit pel fet de no saber què passava ni cap on anàvem. Tenim un escenari d’hiperfragmentació i de gran polarització de blocs, la negociació pot complicar-se o fins i tot encallar-se, i no es pot descartar la possibilitat d’unes noves eleccions.

En aquest resultat electoral, ha guanyat la il·lusió amb seny de Ciutadans però, els vots independentistes que no són majoria, són molts i poden governar. Tant de bo que tinguin clar que la construcció del país no es fa des d’un model centralista, ni tampoc fora de la llei, sinó amb tots els ciutadans i ciutadanes i des de les nostres preocupacions reals. Que sàpiguen oferir i defensar el diàleg, el consens i la negociació política com la millor via per trobar una solució el dia que aquest poble vulgui expressar la voluntat sobre el seu futur.