Els menors estrangers

L’augment de l’arribada de menors estrangers no acompanyats és una realitat a tot Europa, però especialment en països que, com l’estat espanyol, actuen de porta d’entrada al continent. Solen ser joves d’entre 15 i 17 anys, la majoria provinents del Marroc, que es desplacen amb la idea de tenir una feina, un salari i papers. La immensa majoria hi entra després de pagar a les màfies i jugar-se la vida al mar.

Aquests infants i adolescents coneixen la bona atenció que se’ls dispensa pel sistema de protecció a Catalunya (centres no tan plens, paga, roba, tramitació de la documentació més ràpida, suport a la majoria d’edat...), i això comporta un efecte crida innegable i un desequilibri en les quotes d’arribada de menors a les diferents comunitats autonòmiques.

La situació en la qual es troben els recursos residencials de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència amb l’arribada de menors d’edat estrangers no acompanyats, és molt greu i preocupant perquè es troben col·lapsats i en llindars perillosos, que posen en greu risc l’atenció dels nens i nenes que hi viuen. A més, un percentatge minoritari però important pel seu impacte social no s’adapta a les dinàmiques dels serveis de protecció, i entra en conductes de consum o delinqüència, la qual cosa genera situacions de conflicte en els centres que els acullen i inseguretat en les poblacions on s’ubiquen els serveis que els atenen.

D’altra banda, un nou fenomen està prenent força, el fet que els joves surtin dels recursos residencials com a majors d’edat, però sense possibilitats reals de trobar una manera de viure que afavoreixi la inserció sociolaboral, i sense cap xarxa familiar que els pugui recolzar.

Per l’adequada atenció a aquests menors cal urgentment un fons extraordinari i garantir la transparència i equilibri en les quotes d’arribada de menors a les diferents comunitats autònomes de l’estat espanyol. Tanmateix es fa imprescindible treballar per prevenir les migracions voluntàries amb un abordatge europeu, obrint línies de diàleg amb els països del nord d’Àfrica i reprenent les repatriacions no voluntàries als països d’origen.