Som un poble enganyat

Catalunya és la comunitat autònoma amb més persones dependents en llista d’espera. Ser dependent implica la necessitat d’ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, derivada de l’edat, la malaltia i/o la discapacitat, lligada a la falta o a la pèrdua de l’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.

Segons l’últim balanç del Sistema d’Atenció a la Dependència, dels 224.261 catalans reconeguts com a dependents, 83.203 estan desatesos. Això revela que un 37,1% d’aquesta comunitat no rep la prestació o servei al qual tenen dret per llei després de ser avaluats, una dada que supera en 12,6 punts percentuals la mitjana espanyola 24,5%. Sent l’única comunitat autònoma que acumula retallades a la inversió en serveis socials des del 2014.

El famós espoli de Catalunya per part d’Espanya no explica el gran endarreriment social que viu Catalunya. La causa més important d’aquest retard no és l’espoli, sinó el domini de les dretes catalanes durant el 80% del període democràtic. Aquest és el problema més gran que els independentistes volen amagar perquè és difícil veure un programa social darrere de l’independentisme, mentre la mitjana del PIB a Espanya destinat a serveis socials sigui de l’1,42%, i a Catalunya tan sols de l’1,17%.

Crec que l’èmfasi en el tema nacional a costa del tema social és un profund error. Avui dia, són els cuidadors i no els Governs els que sostenen l’Estat del Benestar, i ho fan en unes condicions molt precàries, amb salaris baixos i una gran falta de reconeixement social.

No sé com seguirà l’embolic de legislatura perquè desgraciadament l’espectacle continua. Però sé que tard o d’hora ens en sortirem perquè som molts més els catalans que esperem que el Govern que a la fi surti de les eleccions s’ocupi de facilitar-nos la vida en lloc de complicar-la.

No hi ha una autèntica democràcia si els governs amaguen o tergiversen la informació que donen a la ciutadania. Mentre aquest inexorable aterratge a la realitat de dirigents independentistes i justícia ocorre, no és d’estranyar que, desconfiats i recelosos, alguns estiguem farts de simbolismes i pensem que som un poble enganyat.