NOTES AL MARGE
La Síndrome de Sherwood
La Síndrome de Sherwood és una metàfora basada en les llegendes medievals angleses de Robin Hood, en les quals l’heroi lluitava contra l’opressió i el poder establert robant als rics per donar-ho als pobres i, després, es refugiava al seu amagatall del bosc de Sherwood.
El que és evident és que aquell context de convulsió social i política que vivia aleshores Anglaterra era l’escenari ideal per a l’aparició d’un heroi convertit en el defensor de la justícia i les aspiracions de llibertat d’un poble.
Segles més tard, en una societat profundament injusta i corrompuda pel poder, incapaç de donar feina als ciutadans, amb falta d’habitatge social, on els desnonaments per no poder pagar el lloguer es multipliquen i l’assistència social no dóna l’abast, tornem a assistir a una transformació en què les lleialtats dels i les joves es valen de les causes per les quals creuen que val la pena implicar-se i no tant de les institucions que els han defraudat.
Les peticions d’aquests col·lectius barrejades amb habitatges per a tothom, sovint tenen la voluntat de cercar el conflicte i semblen eslògans polítics interessats més que demandes concretes. Però a diferència de l’Anglaterra medieval, hem de respectar plenament el seu dret a discrepar, dialogant amb el ventall de propostes i alternatives que des d’aquests moviments socials s’estan fent arreu; fugint de la tolerància zero però tenint cura d’evitar també que la seva tolerància màxima ens dugui a un enfortiment de comportaments antisocials mafiosos i a la degradació de l’entorn on es toleren aquests comportaments, atès que convertiríem tolerància en impunitat i, per tant, en injustícia.
L’objectiu dels homes de Robin Hood era fer pagar als poderosos per la manera com oprimien els camperols. A Sherwood el problema era, com sempre, que l’heroi i el seu grup decidien qui eren els rics a qui calia robar i els pobres a qui calia beneficiar. Malauradament, els registres històrics de la casa del rei Eduard II d’Anglaterra de 1324 indiquen que el nostre personatge després de gaudir de la llibertat al bosc, finalment, va retre homenatge a la corona. Fins i tot el seu grup, va acabar rebent salaris del palau reial.