Dona d'aigua

Sílvia Colomé  és una periodista barcelonina i cantant aficionada de fados, portuguesa per part de mare (el seu segon cognom és Da Silva), que un dia va descobrir Montgai sota la boira i se’n va enamorar. A Montgai hi ha un carreró dins la vila closa medieval que el consistori encapçalat per Jaume Gilabert està recuperant com a espai comunitari, amb la intenció que aculli tota mena de manifestacions artístiques i culturals. Es van endreçar els solars i les cases buides que el conformen, s’hi han habilitat serveis bàsics i escenaris, Lily Brik hi ha pintat uns espectaculars murals i Jonathan Singleton, un britànic resident a Agramunt, ha forjat les belles portes de l’entrada i d’un segon accés obert més tard. Però faltava allò que ara se’n diu el relat.

Un relat en aquest cas en sentit literal, és a dir, literari. Una narració inventada jugant amb dades reals adaptades a un argument que aprofités i servís per valorar alguns elements immaterials que els darrers anys s’han estat potenciant al referit municipi de la Noguera, com el sabó o la màgia protagonistes de sengles fires d’un notable èxit popular.

Sílvia Colomé s’ha encarregat d’escriure aquest text que conjumina amb plena llibertat creativa ingredients històrics i d’altres de fantàstics, i li ha sortit una primera novel·la, titulada La llegenda del Carreró , de la qual Josep Vallverdú, a la seva brillant presentació al Punt de Llibre de Lleida, en va remarcar la frescor del llenguatge, l’espontaneïtat de l’estil, la capacitat de fabulació de l’autora i la sensibilitat que traspua l’obra, publicada per Pagès en una magnífica edició amb preciosos dibuixos de la il·lustradora francesa Delphine Labedan.

Una nena veïna del carreró a l’edat mitjana, de nom Salgar, coneix Blancallum, una dona sàvia, una dona d’aigua, una dona silenciada al seu temps, com tantes dones abans i després, tingudes per bruixes, filla de l’abraçada entre el sol i la boira, amb una llarga cabellera caient-li per damunt del vestit, “com una fina pluja d’or”, que renta la roba a la riba del Sió amb un sabó que “no només posseïa la màgia de la puresa sinó que també podia sanar ferides”. I a partir d’aquest suggestiu plantejament, tota una trama amb pagesos i feudals, moros i cristians, amor i revelació dels misteris arcans de la vida, explicats amb gràcia, delicadesa i una prosa amarada de poesia.