Bombolles Dom Pérignon

Tal dia com avui, un quatre d’agost però de 1693, el frare Dom Pierre Pérignon va inventar el xampany. El nom en si mateix s’ha convertit en sinònim d’estils de vida luxosos i d’èxits. Però el noi darrere d’aquesta efervescència era molt menys luxós que el seu prestigiós nom. De fet, va acabar liderant un monestir gràcies al seu treball dur al celler de l’abadia, i avui dia, l’ampolla del seu nom és el prestigiós cuvée de Moët & Chandon.

Hi ha una bombolla de satisfacció entorn del nou Govern socialista, l’abast real de la qual només podrà mesurar-se amb el temps i les eleccions vinents. No obstant, els indicis estan a la vista de qui vulgui veure’ls: després d’aconseguir 180 vots a favor per a la seva candidatura (del PSOE, Units Podem, ERC, el PDeCAT, el PNB, Compromís i Nova Canàries). Els socialistes amb Pedro Sánchez li han donat la volta a l’estat d’ànim del país.

Sigui per intel·ligència, honestedat i audàcia “com diuen ara els que treballen prop d’ell” o per la seva gran capacitat de resistència i de maniobra o potser també per aquesta espècie de sort providencial que a alguns els concedeixen els déus, la veritat és que Sánchez sap que no tots els xampanys donen el millor de si durant un tast. Sap que la gran majoria són molt més agradables acompanyats d’una correcta combinació gastronòmica que et pot fer sentir feliç, nostàlgic, eufòric o trist. O que poden ser espatllats si es combinen de manera nefasta.

L’obligatorietat en el menjar no va renyida a fer-la plaent. Educar el paladar, fent-lo reconèixer una diversitat de sabors, de textures i experimentar amb la seva mescla, noves emocions gustatives, no s’ha de confondre amb el sibaritisme. Un parell d’ous ferrats amb bon oli d’oliva, perfumat amb un parell de grans d’all i patates ben fregides, amb l’oli que hem fet els ous i una culleradeta de mostassa de Dijon, no té res de sibarita. Aquest és el fascinant art denominat maridatge d’una nova etapa esperançadora a Espanya i Catalunya. Una barreja de sabors plena de contrastos que hem de mastegar sense pressa, perquè fa massa temps que no en mengem.

Malaguanyat l’esforç d’aquest article, si no m’he fet entendre. BON ESTIU!