El rei ha mort...

“El rei ha mort, visca el rei.” Se sol utilitzar per indicar que ningú és indispensable i pretén evitar la perillosa situació política que es planteja en un interregne.

La història amb llums i ombres l’escriuen les persones que la fan cada dia. D’ambaixador a Andorra, hi va un bon home, un gran polític treballador i intel·ligent que ha transformat Lleida. Un amic alcalde, a qui desitjo de tot cor el millor. La posteritat dirà si valora l’empremta important que deixa a la ciutat o si ha de ser oblidat. Això és així i sempre serà així. El que resta de mandat és un llibre ple de pàgines blanques que s’han de reescriure. Ningú està en condicions de saber si Fèlix Larrosa podrà escriure un gran volum per a la història o si li impediran d’emplenar més que unes quantes quartilles. Possiblement ningú no li donarà cap dia de gràcia, perquè l’arribada de Fèlix, que coneix bé el terreny que trepitja, ha descol·locat les ments actives de l’independentisme del “com pitjor, millor”, que sempre han estat més notícia per la seva gesticulació dura contra l’Àngel Ros que no pas per propostes en sentit positiu. Més ara que hi ha pànic a ser titllats de “traïdors” entre els seus. Continuo sense entendre que en una ciutat com Lleida que si et gires, et toques. Només es pugui ser políticament parlant independentista o no independentista.

Mai plou al gust de tothom, però el fins ara regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat gaudeix per a qui no el coneix d’un merescut prestigi personal. Ha destacat per la capacitat de governar amb transparència i rigor. Aporta la modèstia d’un bon tècnic, que sap que quan només tens una part de la solució n’escoltes d’altres que puguin aportar aspectes complementaris fins a acoblar-los en una solució completa. Mà estesa per construir ponts i generar consensos. El nou alcalde compta amb el compromís de persones de confiança i té darrere un gran partit polític. Aposta per cultivar la ciutat ètica, i fer valdre els valors que compartim, que ens han fet créixer al llarg de tota la nostra història, i que han de permetre a les persones que volem conviure juntes situar la ciutat endreçada i bonica, al llindar de l’excel·lència. Veurem què en sortirà.