Olla de llibres

Tornant de la mili, la tardor del 1982 em vaig recloure uns mesos a Barcelona amb la lloable intenció de preparar unes oposicions, però en comptes d’empollar àrids protocols de Dret Administratiu em passava moltes hores llegint novel·les i escrivint unes poesies que anava desant en una carpeta que acabaria extraviada, per fortuna. En aquell pis d’estudiant on vivia sol no hi havia televisor, només un vell transistor a piles, que engegava cada migdia aprofitant l’aturada per fer-me el dinar i després menjar-me’l.

Hi tenia sintonitzada Ràdio 4, la primera emissora que emetia una programació regular en la nostra llengua d’ençà de la guerra (encara no existia Catalunya Ràdio). Mentre a l’olla bullien la verdura, els espaguetis o els cigrons, del petit aparell sorgia sovint la veu suggestiva, aplomada, convincent, de Robert Saladrigas parlant de llibres, que jo escoltava amb una atenció reverencial, com si es tractés d’un profeta. Robert Saladrigas moria el passat 22 d’octubre a l’edat de 78 anys. Al veure la notícia al diari em va retornar el record d’aquells dies ja remots.

En la faceta de crític, l’havia pogut seguir més tard a través sobretot de les seves ressenyes a La Vanguardia, dedicades en bona part a traduccions al català o al castellà d’obres de primera línia del panorama de les lletres d’arreu del món, a les quals dec la descoberta d’alguns autors que ell no es cansava de recomanar i que han arribat a ser importants per a mi, com Saul Bellow, Raymond Carver, John Cheever, Philip Roth, Richard Ford, James Salter, Doris Lessing, W.G. Sebald, Sándor Márai, Dorothy Parker o Alice Munro, entre molts d’altres. Quant a la seva producció personal, he gaudit de la lectura d’alguns títols que li han proporcionat una certa anomenada –tal vegada insuficient, però en aquest país tenim la cultura que tenim, sobretot l’expressada en l’idioma propi– d’escriptor sòlid i elegant, com les novel·les El sol de la tarda o Memorial de Claudi M. Broch, el recull de relats Boires o els textos de caire més testimonial La llibreta groga o Biografia.

Ara fa quinze o setze anys, amb motiu de la Setmana del Llibre en Català, vaig tenir l’ocasió de compartir-hi estovalles al restaurant Can Miquel, aquí a Lleida, i vaig confirmar la impressió intuïda d’un home discret, generós i savi, a qui es notava el bagatge de tanta literatura digerida amb profit i entusiasme encomanadís.