Moltes gràcies, Rosa!

Per què en política no s’utilitzen els estudis científics? Per què, si les coses no milloren, seguim fent el mateix? S’ho han preguntat en alguna ocasió?

Erik Erikson, psicoanalista nord-americà d’origen alemany, va postular, en la Teoria del desenvolupament psicosocial, que la personalitat està influenciada per la societat. Assegurava que, a cada moment de la vida, l’home havia de resoldre un problema que se li plantejava. Els adolescents, afrontar el tema de la identitat: qui sóc, amb què em vull comprometre... En un segon tram de l’adolescència, aquells que tradicionalment hem anomenat joves, és el com relacionar-se de forma compromesa amb altres persones. A la mitjana edat és el ser capaç de produir un element que sigui el teu llegat: fills, feina... A la primera part de la vellesa, té molt de sentit continuar creant amb els néts, implicant-se políticament, cuidant altres persones... Finalment, en la darrera etapa de la vellesa el tema és la integritat: mirar enrere i veure que la teva vida ha tingut sentit.

Com Erikson, al govern de la Paeria pensem que cada etapa es basa en la culminació amb èxit de les etapes anteriors. Si els reptes no es completen amb èxit en una fase, és possible que reapareguin com a problemes en el futur, i per això desenvolupem polítiques que tenen com a referent fomentar complicitats que donin sentit a totes les etapes. Sentit que no rau, primàriament, a rebre, sinó a donar. No consisteix, originàriament, a ser estimat, sinó a estimar.

Comparteixo amb Rosa Palau que per trobar sentit a la vida no cal, necessàriament, proposar-se grans horitzons, o emprendre gestes heroiques. No és la quantitat de relacions el que dota de sentit una vida, sinó la qualitat dels vincles, l’exquisidesa del tracte que som capaços de dispensar.

L’esforç de col·laboració que hem començat entre els acadèmics, els representants polítics, el voluntariat i els professionals és a llarg termini, però la il·lusió que hem generat amb aquest nou escenari evidencia que el nostre enfocament basat en els drets de les persones és profundament humà i esperançador. Sense oblidar que el sentit de la teva vida, al capdavall, te l’has de construir sempre tu.