Dies de desassossec

Pocs països hi deu haver al món com Portugal, i poques ciutats com Lisboa, on sigui tan palpable la devoció pels seus escriptors, especialment de versos. Hi penso mentre recorro amb la mirada els prestatges de la llibreria Bertrand, la més antiga en funcionament d’Europa, des de 1739, en una cantonada de la cèntrica rua Garrett, que deu el nom a Almeida Garrett, poeta romàntic del segle XIX, al barri elegant i bohemi del Chiado, sobrenom d’un poeta satíric del XVI, quasi davant del cafè A Brasileira, seu tradicional de tertúlies literàries, a la porta del qual els turistes es fotografien asseguts al cantó d’una estàtua sedent de Fernando Pessoa, tocant de la plaça Luis de Camôes, autor de l’epopeia Os Lusíadas, a quatre passes del monument al novel·lista Eça de Queirós.

A la vora de l’hotel on m’allotjo, no gaire lluny del veterà restaurant Martino da Arcada, on diverses velles fotografies penjades a les parets revelen que Pessoa figurava entre els seus clients, s’aixeca la Casa dos Bicos, un palauet renaixentista acabat de construir en 1523 com a habitatge d’un aristòcrata de nissaga de conqueridors d’ultramar, que durant molts anys albergaria un comerç de bacallà i, des de 2012, la Fundaçâo José Saramago. Els bicos o becs de la denominació de l’immoble són les punxes de pedra clara tallades com diamants o petites piràmides que revesteixen una façana amb alguns finestrals d’estil manuelí.

Coincideix la meva estada a la capital portuguesa amb la celebració a l’entorn del singular edifici i la fundació que acull actualment d’unes jornades sota el títol de

Dias do desassossego, Pessoa e Saramago nas ruas de Lisboa, de caràcter anual, en què al llarg de la segona quinzena de novembre s’organitzen un seguit d’activitats com recitals de poesia, concerts de música, funcions de teatre, conferències o taules rodones, relacionant les obres de l’autor del Llibre del desassossec i del narrador guardonat amb el Nobel en 2008, fa tot just dues dècades. Un dels actes del programa consisteix en un passeio literário pels escenaris urbans de la novel·la L’any de la mort de Ricardo Reis (en català a Labutxaca), en què Saramago s’imagina el retorn a Lisboa de l’heterònim de Pessoa a la defunció d’aquest, després d’un exili al Brasil. Les primeres cinquanta o seixanta pàgines del llibre, evocadores i nostàlgiques, em van semblar excepcionals.