Desitjos de Nadal

Els nens necessiten adults feliços que els sàpiguen educar amb sentit comú, sentit del deure i del ridícul, sentit moral i, sobretot, molt sentit de l’humor. Als nens cal escoltar-los encara que no parlin, per fer-los entendre que estem al seu costat, per jugar amb ells sense presses, per acompanyar-los en les seves angoixes, per orientar-los, per ajudar-los a créixer, per llegir, i per riure junts. Els valors i posicionaments ideològics es transmeten en el si de la família i es mantenen força estables, influïts gairebé exclusivament pel nivell d’estudis. No seran el que volem inculcar sermonejant-los, sinó el que veuran a casa.

Els pares no som perfectes. Sovint ens equivoquem, dubtem, simplement estem cansats, o no tenim tot el temps que voldríem per als nostres fills. Jo tinc una filla i no l’he educat a tenir por, ni amb la idea que la vida és un risc. La vida és una sort i un privilegi meravellós.

Li he explicat que la política és equilibri on ara hi ha coses que no ens fan por, i potser ens n’haurien de fer si pensem on ens pot dur la imprudència de qui, degudament remunerat i alimentat per Madrid tres dies per setmana, pretén entabanar-nos amb idees absurdes i contradictòries, mitjançant ahir vies unilaterals i demà qui sap què. O quan el fanatisme dels que diuen “no tenir por a anar a la presó” vol crear màrtirs que no saben sortir del cercle argumental: repressió, injustícia, i solidaritat amb els presos. Mentre cap portaveu independentista accepta ni la més remota responsabilitat després del fiasco de la DUI, en la creació d’un escenari propici per ressorgir dels vells dimonis que demanen la derogació de la Llei de violència de gènere, o la deportació de migrants. Per pensar-hi.

Els pares només volem que els nostres fills siguin feliços. La nostra funció és donar-los eines perquè ells aconsegueixin la seva felicitat i per això cal que eduquem primer la família, segon l’escola, i tercer la societat. Just en aquest ordre. El meu desig de Nadal és que els nostres fills sàpiguen que estem aquí, que entenguin que sovint el que volen no pot ser, però que si escolten els intolerants caldrà posar-hi molt sentit de l’humor si volen ser feliços a qualsevol de les dues Catalunyes.