Als Reis Mags de maig

És molt probable que m’agradin els Reis Mags més per mags que per reis. En aquest trio es troba una part important de la meva infància: l’esperança i la consciència que hi ha coses inexplicables. Els Reis eren el desig complert.

Al llarg de la vida els mestres i els pares han intentat convèncer-me que tot té una justificació científica, però res m’ha fet perdre la il·lusió, ni he deixat de creure que la màgia que fa que una sabata es converteixi en el corn de l’abundància no pugui perdurar tot l’any.

Totes les persones necessitem ser cuidades en algun moment de la nostra vida, i a la nostra societat existeix un pacte no escrit que estableix un principi de reciprocitat moral, segons el qual els pares hem de cuidar dels fills i els fills, més endavant, cuidaran dels pares. Tot i això, cada cop més persones adultes i grans sense distinció d’ideologies mostrem la nostra intranquil·litat pel fet que les generacions futures (els nostres fills i néts, en definitiva) visquin pitjor que nosaltres.

Cap ciutat –coneguda–, a excepció de Lleida, ha posat en marxa un pla per acovardir les diferències formulant un projecte futur de ciutat basat en el pacte. Una nova manera de fer en política social basada en valors, en què les relacions de cura estan presidides pel respecte i la igualtat que mereix qualsevol persona. En un moment, a més, en què el paper de les dones està canviant (afortunadament), apareixen dones formades que reclamen un pas davant dels homes quant a paritat, compromís i implicació.

Aquest és el desafiament ineludible: treballar aquest pacte intergeneracional i educar alhora que intervenir, fent del repte de les cures un element vertebrador d’un futur compartit per a totes les generacions i gèneres.

Al maig, la governabilitat no serà sinònim de majoria absoluta. A les esquerres de Lleida ens espera probablement la gran assignatura de conformar governs de pactes. Tot és difícil, però amb els Reis Mags les coses seran més fàcils. L’important és no vacil·lar amb els propis desitjos. Els mags no només saben trobar coses estranyes, sinó que també saben consolidar les coses que es fan bé i es demanen amb el cor. Amb això ja en tinc prou.