A la ciutat dels sants

Hora i mitja de cotxe per l’Eix Transversal fins a Vic per visitar al Museu Episcopal una exposició sobre l’abat Oliba, que s’acabava –em sap greu– el 10 de febrer, magnífic pretext cultural per anar a comprar pa de pessic i embotits locals, fer un tomb pel mercat sabatí a la plaça Major (quasi tan gran com la balaguerina del Mercadal) i degustar un dinar típic rematat amb un deliciós gelat de torró amb crocant, Nescafè i ratafia que respon a la nostrada denominació de Catalanet, al sexagenari restaurant L’Arumí, de Santa Eugènia de Berga, a uns tres quilòmetres de la capital osonenca rebatejada com a Comarquinal per Miquel Llor a la novel·la Laura a la ciutat dels sants, tinguda per irreverent quan va aparèixer, en 1931.

Abans d’entrar a l’exposició temporal, recorro les sales del museu per reveure algunes joies procedents de les contrades ponentines que no tenim cap intenció de reclamar: el davallament d’Erill la Vall, el mural del Sant Sopar i el baldaquí de la Seu, el frontal d’altar de Bellver o els retaules de Castelló de Farfanya, Guimerà, la Bovera, Verdú, Preixana i l’Ametlla de Segarra.

Oliba de Cerdanya (971-1046) va ser comte, monjo, abat de Ripoll i Cuixà, bisbe de Vic, fundador de Montserrat, artífex de la Pau i Treva de Déu, constructor de temples, impulsor del romànic i de les arts, entre les quals la literatura, tal com era entesa a l’edat mitjana: entre vestigis arquitectònics, objectes litúrgics i altres peces valuoses de la mostra, destaquen justament nombrosos volums de pergamí escrits fa quasi mil anys, en particular les bíblies de Ripoll, de Roda i de Fluvià, que s’exhibeixen juntes per primera vegada, cedides per la Biblioteca Vaticana, la Bibliothèque Nationale francesa i l’Arxiu de Banyoles, respectivament. També s’hi podien admirar un papir amb una butlla papal encara més antiga, una carta de l’abat a Arnau Mir de Tost, vescomte d’Àger, i dues cèdules enviades amb motiu de la dedicació de la catedral de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell.

Patracols i documents gairebé mil·lenaris, relíquies de l’antigor potser com ho seran aviat tota mena de textos amb suport de paper, substituïts per pantalles. A la plaça Major vigatana, reparo en el local buit de la que havia sigut durant 42 anys una llibreria de referència, La Tralla, tancada fa uns mesos perquè vendre llibres ha deixat de ser negoci.