Missatges al sostre

De tornada de La Rochelle, passem pel castell de Montaigne, al departament de la Dordonya, allà on Michel de Montaigne es va retirar en 1571, avorrit de la vida mundana, el dia que feia 38 anys, després d’haver exercit diversos càrrecs públics, entre els quals el d’alcalde de Bordeus. Consagrat a la lectura, la reflexió i l’escriptura, en aquell recer de calma redactaria al llarg de dues dècades, fins a la seva mort en 1592, els seus celebrats Essais en deu volums, posteriorment condensats en tres. El chateau, bastit al segle XIV, seguiria sent propietat de la família de l’influent pensador fins 1860, quan el va comprar un antic ministre de Napoleó III. El 1885, un incendi destruiria bona part de l’edifici, reconstruït en estil neorenaixentista. De la fortalesa habitada pel filòsof tan sols es conserva la torre cilíndrica de la llibreria, que és avui dia l’única part visitable del conjunt (i, sens dubte, la més interessant). Allà dins, qui és considerat el creador del gènere literari conegut com a assaig, en referència al títol de la seva obra, passaria “la plus part des jours de ma vie et la plus part des heures du jour”, envoltat de llibres i contemplant per les petites finestres les vinyes dels encontorns (a la mateixa finca s’elabora un força acceptable cabernet franc amb merlot i me’n firo un parell d’ampolles per portar-les a uns amics lletraferits i mitòmans que confio que sabran apreciar el detall).

Una de les curiositats de la llibreria rodona de Montaigne és l’embigat de fusta del sostre. En cadascuna de les bigues, l’estadant habitual d’aquell estudi hi va fer inscriure una frase extreta d’algun text dels seus autors clàssics més admirats, la majoria en el llatí original, unes quantes en grec. En certa forma, aquell compendi de citacions escollides anticipen el to i el contingut generals dels Essais: humanisme, sensatesa, realisme, relativisme, escepticisme i el rebuig a tota presumpció, egolatria o vanitat. En vaig apuntar algunes i aquí les transcric: “El cim de la ciència humana és prendre les coses tal com són” (Eclesiastés). “Sóc humà i res no m’és aliè” (Terenci). “L’única certesa és que res no és cert” (Plini). “Les ostres buides s’omplen de vent, els homes de pretensió” (Sòcrates). “No us prengueu a vosaltres mateixos per savis” (epístola de sant Pau als romans). “No diria mai que el matrimoni aporta més alegries que llàgrimes” (Eurípides).