Amor i desig

Àngels Santa, a hores d’ara catedràtica emèrita de literatura francesa a la UdL, ha reunit un bon feix d’articles apareguts als diaris de Lleida durant les dues últimes dècades del segle anterior al llibre Ensoñaciones literarias, editat per Pagès a la col·lecció El fil d’Ariadna. Els papers s’hi transcriuen tal com van ser publicats, bona part en el castellà dominant a la premsa local d’aquell temps, uns quants ja en català. El conjunt presenta un gran interès, sobretot per a un públic lletraferit tocat d’una francofília sens dubte –i per desgràcia– més freqüent en èpoques pretèrites, tant pel contingut erudit dels textos integrants del calaix de sastre resultant (un suggestiu poti-poti que informa i estimula, també a sortir corrents cap a la llibreria o la biblioteca a la recerca d’alguns dels títols ressenyats) com per la pulcra redacció amb un estil que traspua moltes lectures ben digerides: llegir tantes obres mestres acaba millorant la pròpia escriptura. El propòsit confessat al pròleg per l’autora és evitar el caràcter efímer d’un treball per entregues que conforma tota una trajectòria intel·lectual, i que el lector no pot fer altra cosa que aplaudir: aplaudir la decisió, aplaudir també la trajectòria.

Quant a la temàtica, ella mateixa adverteix que la majoria de les notes sobre les figures insignes de les lletres, en especial franceses, i de les seves creacions, que va esbossant amb pretextos temporals –efemèrides, reedicions, esdeveniments diversos– o sense necessitat d’excuses, adopten l’amor i el desig com a punt de partida, o d’arribada. “Ninguna vida humana puede concebirse sin el aliento que le confiere el amor”, sentencia. Un amor i una vida vistos amb ulls de dona, perquè la feminitat, la mirada femenina, cobren una rellevància transcendental en el moment d’analitzar o treure conclusions, des dels capteniments particulars dels escriptors i els seus personatges de ficció fins a la manera d’explicar les històries. Sense negligir el pes del component autobiogràfic, més notori aquí que en altres publicacions de to més acadèmic. Motiu pel qual no sorprèn la reiteració d’algunes dèries conegudes de madame Santa, com Roger Martin du Gard o Marguerite Yourcenar (o en sentit contrari, una Colette que no li agrada). Clou el volum un emotiu obituari de l’enyorat Jaume Magre, referència obligada de la cultura francesa a la nostra ciutat.