Cartografia poètica

L’aparició de Poetes de Ponent representa una fita de gran rellevància cultural a casa nostra, emprada l’expressió domèstica no només en sentit de proximitat lleidatana, sinó abastant tot Catalunya. Aquesta exhaustiva antologia de versificadors nascuts o residents a les comarques occidentals del Principat, des de la Renaixença fins als nostres dies, a cura de Jaume Pont i Jordi Pàmias, editada per Pagès, aspira a ser, tal com expliquen els antòlegs en una introducció extensa i didàctica (el gruixut volum de 860 pàgines conté també un epíleg complementari de Josep Borrell) una “cartografia temporal de la modernitat poètica en llengua catalana a les terres de Lleida”.

La tria, per força arbitrària i subjectiva, però ben completa, no té cap intenció programàtica ni estètica. La idea és aconseguir una “panoràmica” oberta, cronològica, eclèctica i amb uns mínims nivells de qualitat, de caràcter divulgatiu, adreçada a un públic ampli, que barreja noms canònics amb d’altres de contemporanis, de la darrera volada, però que permet constatar determinats elements de continuïtat i una certa tradició, així com d’altres de trencament, deguts bona part de les vegades a les crues vicissituds històriques, amb el benentès que el denominador comú “de Ponent” fa referència al simple marc territorial, no pas a possibles similituds temàtiques o estilístiques, que no es donen. Una compilació que construeixi un sentit de conjunt és el propòsit dels veterans Pont i Pàmias, a qui cal agrair l’esforç titànic.

‘Poetes de Ponent’ és una compilació curada per Jaume Pont i Jordi Pàmias que repassa les plomes més destacades del vers lleidatà des de la renaixença fins als nostres dies

Els mateixos prologuistes esbossen algunes consideracions en relació amb la producció poètica ponentina, reduïda sovint a simplificacions injustes –boira, ruralisme, solitud, llunyania–, com el paper capital d’un Màrius Torres i el seu reconeixement tardà però decisiu o de l’Estudi General i la posterior UdL en aspectes com l’impuls de vocacions, revistes, cenacles o premis, l’eclosió als vuitanta d’una lleva aplaudida dins i fora, la coexistència actual de quatre generacions amb diversitat de tons i registres, la incorporació de veus femenines i de l’oralitat, dialectalismes inclosos... Els 74 autors presents són introduïts per un breu apunt biogràfic i han sigut ordenats segons la data de naixement, des de Lluís Roca i Florejacs (1830) fins a Meritxell Gené (1986). Una obra imprescindible, que tothom hauria de tenir a casa, per fullejar-la de tant en tant.