Doble joc

Una setmana a la Provença, començant per Ais, capital històrica de la regió, que en francès denominen Aix. Una doble toponímia: Ais en Provenza en occità, Aix-en-Provence en l’únic idioma reconegut oficialment, que ha acabat arraconant la llengua dels trobadors.

El cours Mirabeau de la Ciutat d’Ais de Provença s’anomena així en memòria d’Honoré Gabriel Riquetti

Feia vint anys que no hi posava els peus, però en conservava bons records, sobretot del carrer principal, un ample bulevard ple de terrasses de cafès i restaurants flanquejat per casals nobiliaris de pedra daurada i una renglera de plataners esponerosos a cada costat, que unien les seves capçades formant un túnel verd per damunt de la calçada: el cours Mirabeau, anomenat així en memòria d’un dels fills adoptius més il·lustres de la ville. Honoré Gabriel Riquetti, comte de Mirabeau, nascut al castell familiar vora París l’any 1749, havia estudiat a la prestigiosa universitat d’Ais, fundada al segle XV, i va viure una joventut dissipada, successió de deutes, escàndols amorosos, duels d’honor i estades a la garjola. El seu propi pare va instar-ne la condemna a decapitació. Casat amb la filla d’un marquès molt ric, va assentar una mica el cap que finalment havia aconseguit salvar per posar-se en política, però com un esport de risc (corrien temps turbulents). D’entrada, escriuria un Assaig sobre el despotisme que el portaria a estar entre reixes per frases com la següent: “El rei és un assalariat, i el que paga té dret a despatxar qui és pagat”. Aconseguint escapar-se de la presó, Honoré Gabriel s’exiliaria a Suïssa, com l’Anna Gabriel. Més tard podria tornar i seria escollit diputat per Ais, justament. Dotat d’una gran eloqüència que el faria ser conegut com l’orador del poble, intentaria per tots els mitjans de ser ministre, però al no sortir-se’n es dedicaria a fer el doble joc: de cara a la galeria, seguiria sent un republicà abrandat, però alhora feia de conseller secret a sou de Lluís XVI, a qui recomanava mà dura contra els insurgents. Al morir l’any 1791, dos anys després de la revolució, va ser enterrat al Panteó amb d’altres herois nacionals, però en 1793 es descobririen les seves cartes al monarca i el seu cos seria traslladat. Autor també, quan encara era jove i devia estar de prou humor, d’algun llibre llibertí com L’educació de Laura, una novel·leta d’iniciació sexual elogiada per Nietzsche (si no els sap greu, diumenge vinent seguiré parlant d’aquella encantadora ciutat).