El final d'una etapa

L’existència humana, encara que segueixi un fil de continuïtat, és discontínua, amb moments en què ens enfrontem a nous reptes que donen sentit al nostre recorregut vital. Vaig encetar aquesta aventura de Notes al marge fa més de cinc anys i just avui em decideixo a acabar-la, perquè crec que he complert tot el que volia fer en aquest àmbit. Durant aquest temps, he pogut plasmar el meu estil personal i crític amb mi i els altres, per alguna cosa aquest lloc era meu. Tenint sempre present la regla d’or: “No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu.”

He tingut la sort, de forma paral·lela, de poder ajudar moltes persones i que aquestes em donessin la confiança de posar-se a les meves mans. Amb elles he compartit anàlisi, he compartit el meu coneixement, les meves opinions i tot el que he pogut, i ho penso seguir fent. Una dita africana assenyala que “tots els blancs tenen rellotge, però mai tenen temps”. Una malaltia cultural que ens torna completament incapaços per aprendre del passat i de la qual tots els meus col·laboradors hem intentat no contagiar-nos.

Considero que la polarització entorn del procés invalida pactes ERC/PSC i deixa fora la “Lleida que estimes”. Llàstima. Ho seguiré, amb un ull posat en les polítiques d’igualtat d’oportunitats, pel meu compromís ciutadà amb el dret a un espai públic accessible per a tothom. Sé que hi ha qui pensa que la millor manera de desactivar els populismes és fent que governin. Perquè allò que prometen quan aspiren al poder “solucions ràpides i senzilles” a problemes complexos, quan hi arriben es demostra que les promeses se les ha emportat el vent i el problema segueix allà, sense resoldre’l. Però si aquest fos el cas, això no seria èxit per ningú sinó un fracàs col·lectiu.

Moltes gràcies a tots els que algun cop heu llegit aquestes notes, ha estat un plaer caminar junts. M’ha fet sentir molt bé saber i sentir que tinc família, amics i persones que m’aprecien. Moltes gràcies, perquè m’heu deixat parlar, sense paraules no seríem humans. Convençut del fet que les persones que parlen i conreen l’amistat de la resta de ciutadans viuen més, m’heu allargat la vida. Que sigueu molt feliços.