Terra de ningú

Cap al final de la trama, fent valdre la franquesa entre dos companys de feina que amb el temps han esdevingut amics, el caporal Coscubiela adverteix al sergent Rull que no pot seguir així, “en aquesta terra de ningú, entre dos mons, en aquest purgatori entre el cel i l’infern”. I l’interpel·lat li respon amb una simple exhortació: “Ja em diràs com es fa, això.” Perquè les coses no són mai tan senzilles. Al treball, a l’amor, en una investigació policíaca...

A Salvador Rull, sergent de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Balaguer, que David Marin ens va presentar a la seva primera novel·la, protagonitzada pels mateixos agents, Mala lluna, que transcorria al Montsec, el retrobem ara en aquesta que acaba d’aparèixer, titulada Purgatori, en edició de La Magrana i amb l’aval del premi Crims de Tinta, immers en una crisi existencial. Casat de fa anys amb una professora d’un institut balaguerí, resident en una caseta amb hort dels afores de la mateixa localitat, pare d’una filla que ja ha aixecat el vol, l’home continua sentint-se raonablement feliç, però potser no tant com abans, o almenys no pas d’una forma tan clara. Les seves passes vitals estaven impulsades per una mena d’inèrcia natural, inqüestionable. I, de sobte, aquella rutina lògica i previsible sembla esquerdar-se i deixa de tenir sentit. I si provava de viure una altra vida, es pregunta, perplex, desorientat, víctima de l’encís dels ulls marrons, del somriure lluminós, del perfum oriental, de l’aureola de llibertat d’una dona misteriosa i amb fama de bruixa que acaba de conèixer en un poblet encimbellat de la vall Fosca on es produeixen uns fets aparentment inexplicables i els escassos veïns l’observen des de darrere de les finestres quan hi va, mentre enfila el carreró fosc fins a l’entrada del nucli.

Un bon llibre de gènere, força ben escrit, a un ritme que no dóna respir al lector enganxat a un argument que d’entrada podria semblar inversemblant però finalitza fent confluir dues línies d’investigació que avancen en paral·lel. No només la típica història d’assassinats –el mort és un jesuïta responsable d’un col·legi de la capital de la Noguera, de qui es troba el cadàver en una rotonda prop de Lleida freqüentada per prostitutes–, sinó sobretot un profund estudi psicològic de la maduresa masculina, dels prejudicis socials, d’allò que hem convingut a dir-ne les dobles vides.