Viure la història

Quan un jovenet Joan B. Culla li va dir al seu pare que volia estudiar història, la reacció paterna no hauria sigut pitjor que si el xaval li hagués confessat la intenció de fer de boy a El Molino. Així, amb aquesta ironia, ho explica el finalment historiador al llibre de memòries La història viscuda, de lectura recomanable per a tots els interessats en la política catalana de les darreres dècades, que ell ha seguit de ben a prop però sense acabar mai d’implicar-s’hi com a protagonista. De fet, saber història i veure món han sigut les dues grans passions d’aquest professor encorbatat, de barba ben retallada i dicció precisa, que (a diferència de tants comentaristes de l’actualitat) expressa per mitjà d’articles de premsa o en tertúlies de ràdio i televisió unes opinions documentades i argumentades sempre enriquidores, perquè aporten un punt de vista original, raonable, rigorós, no pas manifestat a la babalà com cada cop succeeix més en el gremi. Un observador perspicaç amb idees pròpies, reflexionades, a qui no fa por sinó que més aviat estimula la confrontació directa amb els oracles de l’hegemonia ideològica dominant a cada moment. Culla té pèls a la barba però no pas a la llengua. El seu llibre editat per Pòrtic en dóna fe a través de nombrosos exemples.

Si la categoria d’un personatge cal mesurar-la no tant pels seus amics o partidaris com pels seus contrincants –en aquest cas, contraopinants–, la nòmina dels detractors de les posicions cullanes o als quals el nostre home ha esmenat la plana són de gran renom, val a dir que no sempre justificat. En les poc més de quatre-centes pàgines del volum referit, que s’empassen de pressa, amb una curiositat intel·lectual no exempta de sana tafaneria, té ocasió de repassar-ne la llista, així com la dels dirigents que ha anat tractant aquest autèntic malalt de partidisme, col·leccionista compulsiu de programes i publicacions dels distints partits de tot l’arc, que procura no perdre-se’n cap acte públic ni congrés.

A alguns dels individus enumerats, aprofita per desemmascarar-los o passar-los factura per antics comptes pendents, a partir de dades objectives i crítiques fonamentades, d’una forma que en ocasions pot arribar a semblar despietada, en realitat fent gala d’unes inusitades valentia i sinceritat. Sense complexos. Sense pèls a la llengua. Per a informació i gaudi del lector.