Amics i amants

Xavier Febrés, que ha estudiat a fons la figura de Pla i li ha dedicat diverses publicacions biogràfiques, concreta ara en set noms propis els vincles afectius –amigables o amorosos– de l’home de lletres empordanès en un nou llibre, Josep Pla: sis amics i una amant, editat per Empúries. Els nombrosos devots de la prosa planiana, fascinats per la singular personalitat del prolífic autor, trobaran en aquesta enèsima aproximació al tantes vegades anomenat “solitari de Llofriu” elements d’interès que ignoraven, a banda de recordar-ne d’altres ja sabuts, tal com s’escau a un personatge polièdric, que malgrat conrear sobretot això que hem convingut a denominar “la literatura del jo” tergiversava o ocultava als seus textos aspectes rellevants de la seva existència, començant per la suposada soledat, perquè tot i el seu retir voluntari just després de la guerra en diversos indrets de la Costa Brava i, en morir els pares, a la masia familiar de Llofriu, va estar sempre envoltat no només d’amics, coneguts i saludats, que deia ell, sinó també ocasionalment de dones amb qui va mantenir relacions poc convencionals, més o menys estables.

Els sis amics són Alexandra Plana, pigmalió de l’època juvenil a l’Ateneu Barcelonès que l’introduiria en el periodisme i l’ajudaria a forjar l’estil propi, abandonant el to encarcarat dels primers escrits; Sebastià Puig, pescador rebatejat amb el renom irònic de l’Hermós per causa d’unes faccions “simiesques”; Josep Martinell, pintor lletraferit de Palafrugell amb qui va compartir moltes nits de tertúlia i bordell; Albert Puig Palau, industrial bohemi que n’esdevindria mecenes en temps difícils; Manuel Ortínez, un dirigent empresarial ric i influent que li sufragaria molts viatges per Europa i intentaria sense èxit acostar-lo a la gran burgesia catalana, una entesa impossible: els burgesos el trobaven vulgar, ell els considerava provincians; i Josep Vergés, l’editor de la revista Destino on col·laborava i de la seva Obra Completa.

L’amant, Aurora Perea, que havia conegut en un bar de cambreres de Mataró, entre les històries viscudes amb Adi Enberg i Consuelo Robles, fins i tot havent emigrat a l’Argentina seria l’obsessió eròtica de la segona part de “la vida sentimental d’un escriptor que l’amagava darrere la màscara de misogin, de cínic, d’antiromàntic o potser simplement d’home feble i contradictori”.