Notes de tast

En una

de les anotacions al seu diari sense dates de l’any 2017, publicat per Proa amb el títol escaient de

Paisatge amb figures

, el barceloní Àlex Susanna –poeta, prosista, editor, gestor cultural– confessa que en el fons hauria volgut ser pintor. Tots o quasi tots hauríem desitjat ser una altra cosa, perquè no compto que siguin gaires els afortunats en què coincideixin vocació i dedicació. Una feina o una activitat diferents a aquella que ens ha tocat d’exercir, amb més o menys solvència i encert. És allò del violí d’Ingres que diuen els francesos. (Sense anar més lluny, a mi m’hauria agradat ser escriptor).

A Àlex Susanna se li endevina sovint una flaca per l’art, en especial per la pintura. Pintura figurativa, sobretot. De fet, molts dels apunts paisatgístics que inclou

denoten una sensibilitat –i una traça particular a l’hora de convertir les impressions visuals en bona literatura– pròpia d’algú que ha vist i estudiat molts quadres al llarg de la vida, d’algú també en qui intuïm la recança de no poder plasmar amb un pinzell sobre un llenç allò que s’ha de resignar a escriure en un paper, per més bé que se’n surti amb l’estilogràfica o el teclat. Evocadors paisatges del Penedès, de la Matarranya, de la Costa Brava, del poble de Queralbs esdevingut per a ell un paradís d’alta muntanya, on tresca per racons de topònim suggestiu: font del Coronel, estret del Forn, torrent de l’Estremera, serra de la Canya, coma de Vaca, gorga del Malpàs, roc de Totlomón...

Home de notable bagatge cultural, extensa xarxa de relacions socials i gustos exquisits, virtuts que conrea amb esperit refinat, l’autor d’aquest volum ben gruixut, però d’un interès que no decau en cap moment –producte de sumar a una diversitat de temàtiques en general amenes, presentades per mitjà d’un estil depurat, la tafaneria sana desvetllada en el lector curiós–, desplega tot un seguit del que podríem catalogar com a notes de tast, no només sobre la matèria a què s’acostuma a aplicar aquesta expressió, és a dir, vins i caves o xampanys –que n’hi aplega unes quantes, enòleg diletant–, sinó també d’àpats, lectures, músiques, exposicions, personatges coneguts i converses que hi manté (transcrites de forma minuciosa gràcies a una memòria privilegiada), notícies polítiques o els abans referits entorns naturals estimats, escenaris de profitoses caminades i divagacions.