Culleres de fusta

A tall de justificació, al principi de Trencadís amb mar al fons, el volum que li acaba de publicar l’ajuntament de Barcelona, Josep Maria Sala-Valldaura, nascut a Gironella en 1947 i resident des de fa molts anys a Lleida, on ha sigut catedràtic de literatura a la universitat, explica que diverses persones i en diverses ocasions li havien preguntat per què no escrivia una novel·la. La resposta negativa adduïa a dues raons de pes: la mandra i la por. S’entén que la por de no saber fer-la.

Prou pressionat per amics i parents, aquest autor de nombrosos i notables poemes es troba finalment en la disjuntiva de buscar un motiu d’inspiració per trenar una colla de relats amb què engiponar aquest llibre mig d’encàrrec, i es fixa en la col·lecció de tradicionals culleres de fusta i alguna de banya que ha anat adquirint o bé li han regalat voltant per aquests mons de Déu (o més aviat d’Al·là). Viatges de “motxilla i quatre rals”, sense màquina de fotografiar perquè pesava massa, efectuats en la seva joventut certament intrèpida, a jutjar per les aventures en indrets remots que reporta amb una prosa precisa i eloqüent, de molt bon llegir, amanida amb gotes d’un humor “qui sap si amargant”. Afegeix al recull de narracions autobiogràfiques de caràcter nòmada alguns episodis, igualment insòlits i sovint hilarants, al col·legi o al servei militar.

Partint de la premissa que “viatjar suposa viure els moments un a un i molts de moments seguits, tots amb intensitat”, el jove Sala-Valldaura centra els seus desplaçaments en la conca mediterrània, percebuda com un magatzem de peces antigues o una rebotiga de grans cultures, potser perquè recórrer les terres banyades pel Mare Nostrum dels romans equival, en paraules pròpies, a “recórrer el nostre passat col·lectiu i tot sovint, alhora, els paisatges i habituds de la nostra infància”. Es tracta de països, com els del Pròxim Orient, bulliciosos, imprevisibles i sorprenents per al visitant estranger, on la vida “sobreïx, vessa i s’escampa”. Una corona de pobles riberencs units durant segles per la desunió.

A les pàgines d’aquest literari trencaclosques marí se succeeixen records d’anècdotes, la majoria inversemblants i divertides, d’estades en llocs com l’antiga Mesopotàmia, el Kurdistan, Venècia, Egipte o el desert magrebí, on “el tot i el no-res semblen ser el mateix al bell mig d’una orfenesa interminable”.