El país de les olors

Nascut a Peramola en 1952, criat a Oliana i madurat a la Seu, l’historiador, professor i tècnic de turisme rural Joan Obiols és també un escriptor prolífic que s’ha dedicat a consignar la realitat pirinenca passada i present, divulgar-ne els atractius perquè lectors i visitants la coneguin i preservar-ne la memòria, per tal que tot aquell conjunt de trets d’identitat distintius, de tradicions i costums ancestrals, de llegendes i contalles antigues que ens han arribat transmeses de generació en generació, no s’escoli massa de pressa per l’àvid forat de l’oblit, que tot ho acaba engolint. Per tant, rememoració no exempta de nostàlgia, catalogació d’unes formes de vida cada dia més en perill, descripció d’uns paisatges de bellesa única (alguns apreciats de forma unànime, i per això mateix víctimes d’una cobdícia immobiliària que en posa en risc substància i encant, altres negligits per recòndits, progressivament abandonats pels seus escassos veïns), i reivindicació d’uns recursos i un canvi de mentalitat col·lectiva –i institucional– a fi de salvar-ne el que es pugui.

Aquest és, en síntesi, el contingut de l’obra de l’infatigable cronista urgel·lità en forma d’articles i llibres. Literatura –de la bona, perquè a sobre escriu bé– al servei d’una causa. D’una causa noble i d’una pàtria, en què ell s’adscriu i es reconeix: el país de les muntanyes. Tot un món. El país també de les olors primigènies de la infància que li van “impregnar l’ànima” i l’han acompanyat sempre més: de foguera, de teia, de carbur, de rebost, de confitats, de ramat, de llana, de fem, d’herba seca, d’alfals, de quadra i paller, de raïm i de vi, d’hort i de bosc, de terra...

Havent culminat la gesta titànica, iniciada en 1985 amb la redacció d’Esvorancs, dels vuit volums de la col·lecció El Pirineu i la poesia de la història, editats per Garsineu, ha emprès un nou tour de force, sota el paraigua de Salòria i edicions Andorra: una desena més de títols de la sèrie Viatge universal pel Pirineu. Més ambiciosa que l’anterior pel que fa a l’abast geogràfic, ara inclou contrades limítrofes de la Cerdanya, Ripollès, Bergadà, Solsonès, la Noguera, la Ribagorça aragonesa i espais transfronterers com Auserans, Comenge i Sabartés. Un territori habitat per “gent discreta, individualista i de poques paraules”. De poques paraules? No sembla el seu cas, si més no per escrit.