Geografia humana

De la sèrie Viatge universal pel Pirineu, obra en deu volums de Joan Obiols, publicada conjuntament per editorial Salòria de la Seu d’Urgell i edicions Andorra, a la qual feia ja menció aquí mateix diumenge passat, en va aparèixer ara fa un any i mig el setè, que se centra en la Ribagorça catalana, entesa la distinció com a administrativa, no pas lingüística, perquè en la diguem-ne Ribagorça aragonesa, objecte de la tramesa següent, s’hi parla la mateixa llengua. Deixem-ho, doncs, en Ribagorça oriental o, emprant la terminologia oficial, Alta Ribagorça. La d’aquest cantó de riu, per entendre’ns.

Entrant-hi pel port de Perves, s’hi recorren les diferents parts de la comarca –la Llevata, pla de Corroncui, prats d’Adons, barranc de Peranea, clotada del Pont de Suert, vall de Boí i vall de Barravés–, descrivint sumàriament paisatges, rememorant episodis històrics i anècdotes costumistes, catalogant monuments i recursos turístics, revivint tradicions i llegendes, referint personatges destacats o enumerant establiments d’hostaleria. Una panoràmica completa, presentada amb amenitat i coneixement de causa, fruit de nombroses visites, lectures i entrevistes. Un atractiu compendi de geografia humana, escrit amb rigor i gràcia, de gran valor testimonial, a mig camí entre la guia per a forasters i la crònica etnogràfica.

La galeria de personalitats autòctones reconegudes per un o altre motiu resulta particularment interessant, dominant-hi les religioses, des de mossèn Xavier Perna, fill de Perves, fundador d’una Congregación Latinoamericana a Mont-real, fins a mossèn Anton Navarro, de Vilaller, insigne poeta, passant pel bisbe Iglésias Navarri, nascut a Durro, però sense negligir les que han assolit un renom en els àmbits de l’empresa, la política, les lletres o la ciència.

La llista d’hotels, restaurants i cases rurals que s’hi reporten pot ser útil al lector que s’animi a visitar la zona. Confesso que m’ha fet una especial il·lusió de veure-hi recomanada l’estupenda creperia dels bons amics de Ca la Pepa de Boí: la Pepa Turró i els seus fills Lluc, Bel i Olma. Reconeguda la mestressa per les seves accions solidàries a Gàmbia, explica que en una de les expedicions inicials que va fer al país africà es dedicava a fotografiar nens i nenes, perquè així era la primera vegada que es veien, a falta de miralls, uns objectes per ells desconeguts.