Jardí d'amor

A

Triomf de la bellesa

, com als altres tres relats d’

Històries d’exili

, de Joseph Roth, en edició de Pagès, que glossava diumenge passat, abunden els comentaris misògins, retrògrads i d’una masculinitat avui antiquada (sense que vagi en detriment del valor literari), com quan el protagonista afirma sentir-se ridícul al regalar un ram a una amiga pel seu aniversari: “Un home que vulgui preservar la seva dignitat no hauria de portar flors.”

La pregunta és quina opinió li mereixerien al narrador austríac els articulistes que escriuen sobre flors, que és el que tot seguit em disposo a fer, incitat per una cançó floral que escoltava just abans d’asseure’m a redactar aquestes ratlles, en un disc de vells èxits d’Henri Salvador, nascut a la Guaiana francesa en 1917. La cançó, enregistrada en 1959, es titula

Petite fleur

. Una melodia composta en 1952 a París pel clarinetista nord-americà Sidney Bechet, a la qual posaria lletra poc després Fernand Bonifay: “Dans mon coeur, tu fleuriras toujours, au grand jardin d’amour, petite fleur.”

Si n’hagués de collir alguna, de flor petita i amorosa, seria sens dubte la prímula. Tan amorosa que en català és també anomenada col·loquialment

matrimonis

, en plural. Es tracta d’una planta herbàcia de la família de les primulàcies, en aquest cas la més comuna, designada amb el nom científic de

Primula vulgaris

o

Primula acaulis

, amb la fulla arrugada i d’un verd intens, que produeix unes floretes de coloració viva i diversa –blanc, groc, lila, roig, blau, rosat o bé combinant dos o més d’aquests delicats tons cromàtics–. La seva floració dura com a mínim un parell de mesos, però pot arribar a mantenir-se florida quasi tot l’any, amb la particularitat que és la primera a fer-ho, fins i tot quan encara no ha acabat l’hivern, motiu pel qual és també coneguda com a primavera. En realitat, aquesta espècie botànica respon a múltiples denominacions populars: prímules, matrimonis, primaveres, cucut, herba de la paràlisi, herba de sant Pau, mos de diable, margaridussa, rossinyol, papagalls, herba centella, josepets, orella d’os...

Els manuals de jardineria subratllen que aquestes floretes vistoses necessiten un substrat humit, atencions constants i reg abundant, per tal que no s’assequin, però procurant no caure en excessos per evitar embassaments que les acaben podrint i matant. Com amb els altres matrimonis, vaja.