Quinze cases, catorze molins

Al Musée des Beaux Arts de la ciutat bretona de Quimper, model d’integració d’una moderna estructura arquitectònica en un antic palauet de línies clàssiques, on havíem entrat a veure una exposició sobre Raoul Dufy de què donava notícia aquí el diumenge anterior, hi ha una sala dedicada a l’escola de Pont-Aven, que pren el nom d’una bonica població veïna, situada al fons de l’estuari de l’Aven. Des del seu petit port fluvial, s’havien enviat tradicionalment gra i farina a Nantes o Bordeus, un fet que explicaria l’abundància de molins a les ribes del corrent, quasi tants com cases hi havia aleshores, tal com certifica la dita: “Pont-Aven, ville de renom, quatorze moulins, quinze maisons”.

Atrets pel pintoresquisme i la pau de l’indret, a la segona meitat del segle XIX hi van començar a passar algunes temporades una colla de pintors, que hi buscaven inspiració, sobretot estudiants a l’Escola de Belles Arts de París durant les vacances d’estiu, al principi americans, més tard irlandesos, holandesos, escandinaus, suïssos i, a partir de 1880, també francesos, tant de gustos acadèmics com avantguardistes. S’allotjaven a la pensió Gloanec o a l’Hôtel des Voyageurs.

La primera s’ha convertit en una llibreria-botiga de records i llueix a la façana una làpida amb el recordatori que en aquella casa es va fundar en 1888 la referida escola de Pont-Aven i una llista dels seus membres que s’hi havien hostatjat. Pel que fa a l’immoble de l’antic hotel, és ocupat avui dia per un espai museístic que aborda la trajectòria i l’obra de tots aquells artistes, llavors la majoria anònims però hores d’ara força coneguts, especialment alguns, com Paul Gauguin, Emile Bernard, Paul Sérusier, Maurice Denis, Charles Laval o Pierre Bonnard.Gauguin hi faria diverses estades d’uns quants mesos, en 1886, 1888 i 1894, aquesta darrera despès d’haver residit ja dos anys a Tahití.

De la seva estreta col·laboració al llarg de 1888 amb Bernard en sorgirà un estil pictòric anomenat sintetisme, els trets definidors del qual són la simplificació dels motius representats i la supressió de detalls, a la recerca de l’essència, i l’aplicació de colors llampants en forma de taques monocromes circumscrites per contorns d’ombra. Un estil innovador i suggestiu que d’alguna manera es troba a l’origen de moviments estètics com el fauvisme, l’expressionisme i l’abstracció.