NOTES AL MARGE
La ciutat divina
“Admirar Florència és fàcil. Descobrir-la, no tant, aquí rau la importància d’un bon guia que s’endinsi en el seu passat per entendre el seu present. Només així és possible gaudir-ne en plenitud”. L’observació és de Sílvia Colomé, al llindar del seu llibre La divina Florència, editat per Pòrtic, on se’ns convida no només a visitar la capital de la Toscana, sinó a conèixer-la a fons.
I amb aquest lloable objectiu ens brinda un elenc de cicerones de la màxima categoria, una quinzena de personatges que hi van viure o hi estaven vinculats, tot al llarg de la història, en particular durant els segles XIV al XVI coincidents amb l’esplendor del Renaixement: des del Dante de La Divina Comèdia que inspira el títol del volum a Oriana Fallaci, passant per Boccaccio, Lorenzo il Magnífico, Botticelli, Leonardo da Vinci o Galileu. Una magnífica idea, responent a un plantejament ambiciós, val a dir que força ben resolta.
El resultat: una obra esplèndida, molt documentada i viscuda, alhora erudita i amena, escrita amb eficàcia i estil, que traspua passió per la ciutat de l’Arno i l’encomana al lector, que obtindrà de la lectura no només una coneixença més completa de Florència i, en general, d’Itàlia, des de l’edat mitjana fins avui, així com de les biografies dels fills il·lustres que adquiririen fama universal per les seves activitats intel·lectuals, artístiques, científiques o polítiques, sinó també –confesso que ha sigut el meu cas– unes ganes quasi irreprimibles de pujar al cotxe o l’avió per plantar-se a la piazza della Signoria o al Ponte Vechio. Sílvia Colomé da Costa és escriptora i periodista, ara mateix cap de la secció de cultura a La Vanguardia, diari en què publica una columna setmanal.
Lligada personalment al poble de Montgai, on ha posat en marxa l’original projecte de Lo Carreró, la seva literatura beu d’una sensibilitat extrema i d’una mirada amatent, que sap fixar-se en allò que interessa. Dues armes que s’han demostrat infal·libles a l’hora de confegir aquest feliç treball a mig camí de la guia turística i de la monografia local, amarat d’intel·ligència, de delicadesa, d’afecte, d’atenció als detalls i les anècdotes, i de l’experiència biogràfica acumulada en llargues estades a la bella urbs objecte d’estudi. Que hauran valgut molt la pena, igual que la munió d’hores que s’ha passat investigant i informant-se, això queda clar.